Jardineria de guerrilla

Fa temps vaig llegir en algun bloc de medi ambient l'existència d'un moviment que sota el nom de guerrilla urbana o jardineria de guerrilla intervenia en els diferents espais degradats de les ciutats plantant arbres i arbustos, a fi de crear zones verdes en espais sense cap mena d'ús. L'objectiu d'aquest moviment social cosisteix en assolir un canvi estètic i ecològic en la dura i asfàltica fesonomia de les ciutats.

Es comenta que aquesta activitat reivindicativa va sorgir al 2004 a Londres, gràcies a Richard Reynolds qui mitjançant el seu bloc va parlar sobre aquesta idea, malgrat que també es diu que a Nova York des de 1978 ja s'estaven produïnt aquest tipus d'experiències.

En el diari El Periódico de Catalunya de divendres passat em vaig trobar una noticia d'un home de 74 anys, Raül Domínguez, qui fart de veure que el parterre de davant de casa seva, a la rambla del Poblenou, només estava format per males herbes i sorra, va decidir transformar-lo en una petit jardí urbà amb cactus, palmeres, cebes i romaní.

Aquesta acció reflecteix perfectament l'esperit d'aquest moviment. Evidentment és necessari un mínim de coneixements necessàris per plantar espècies adaptades al clima, que requereixen un mínim manteniment... per a que tinguin èxit.

Pedalejant

Com més d'un cop he dit en aquest bloc, estiuejo a Salou, i una de les coses que més m'agrada fer per la Costa Daurada és anar en bicicleta. Des de Salou és pot arribar fins Cambrils mitjançant un carril bici situat a peu de la platja de Vilafortuny, de manera que es pot gaudir de la companyia del mar.

Fa uns pocs anys, en una sortida en bici amb la meva germana, un cop arribat a Cambrils ens vam donar compte que al inici de la platja de l'Horta de Santa Maria el passeig marítim i el carril bici s'acabaven. Com que anàvem amb BTT vam decidir seguir endavant per un camí de terra: a ma esquerra, el mar; a ma dreta, xalets i apartaments d'estiueig.

A mesura que avançàvem, la panoràmica esquerrana es basava en diverses successions de platjes artificials amb espigons de pedra per resguardar-les; la visió dretana ens presentava les urbanitzacions de L'Albereda, la Llosa, El Dorado, Les Mimoses, L'Arcadia, La Dorada i Cambrils Meditarrània, totes elles pertanyents al terme municipal de Cambrils. En aquella excursió ja es podia intuir que en aquella zona aviat s'iniciarien les obres per implantar un passeig marítim, de manera que Salou i tota la costa de Cambrils quedaria unida.

Aquest fet em va fer néixer una preocupació que encara avui em ronda pel cap, i és que en un futur, probablement i només amb les excepcions dels abruptes accidents geogràfics, tota la costa podria quedar unida per un mateix passeig marítim.

M'agraden molt els passeigs marítims: són ideals per fer una volta a la vora del mar, ajuda a respectar la llei de costes, dóna vida al poble... He disfrutat de llargues passejades per Salou, La Pineda de Vila-seca, Coma-ruga, Calella, Castelldefels, Peñíscola o Benicàssim, i aquesta reflexió no està en contra d'aquests carrers peatonals paral·lels al mar, simplement és una petita reflexió sobre una situació que s'hauria d'abordar. Aquesta realitat és pot extrapolar a qualsevol altra ciutat: ja sia de muntanya, on els nous edificis es poden menjar zones boscoses; la meva pròpia ciutat de Lleida, que poc a poc elimina algunes zones de l'horta; o la zona metropolitana de Barcelona, un gran urb que engloba vaires ciutats.

Ahir pel matí, un altre cop amb la companyia de la meva germana, vam decidir arribar-nos fins aquell indret a fi de veure el canvi que segurament havia sofert. Actualment, fins la riera de Riudecanyes, on acaba el terme municipal de Cambrils, hi ha passeig marítim i carril bici.

El problema són les polítiques d'urbanitzacions de les ciutats? La superpoblació mundial? El desig de tota la societat d'una segona residència d'estiueig? L'únic que espero és que la costa pugui viure en harmonia i normalitat amb poblacions i zones verges.

Coronita Save the Beach (2)

Reflexions a posteriori del concert de Save the Beach; la festa va tindre lloc en la platja de llevant de Salou.

1) Molts joves no va tindre inconvenient en deixar enmig de la platja les ampolles i gots de beguda que els van ajudar a desinhibir-se durant el concert.

2) Un noi imberbe del meu davant va estar tota la nit bebent cubates i quan ja estava ben mamat, no va tindre inconvenient en treure's la minga i posar-se a pixar enmig de la platja i enmig de la gent que estava gaudint del concert. Tots els seus amics van riure.

3) Dels 6 grups musicals, només 1 va fer esment al tema de recuperació i conservació de les platges, Jarabe de Palo.

Si la idea de Save the Beach era de fer difusió de la seva tasca solidària, aquesta no va tindre massa èxit; evidentment no és que l'activitat estigués mal organitzada, perquè el presentador, el conegut Toni Aguilar, no es va cansar de repetir-ho constantment. Malauradament una gran part de la societat actual fa fàstic.

Cites (19)

• "Donat que probablement, sigui aquest l'únic món habitable que puguem conèixer, unim-nos per fer que sigui el millor possible" (Eduard O. Wilson).

• "Queden pocs llocs en el planeta on podem inhalar la memòria viva del que fou aquest Edén abans que nosaltres arribéssim" (Alan Weisman).

• "Ara se el secret perque les persones siguem millors. És necessari crèixer a l'aire lliure, menjar i dormir en contacte amb la terra" (Walt Whitman).

• La natura és vertaderament coherent i confortable amb ella mateixa (Isaac Newton).

• "Mantingues el teu amor vers la natura, perquè és la vertadera forma d'entendre l'art més i més" (Vincent Van Gogh).

• "La lliuta pel decreixement és obertament anticapitalista" (Joaquím Sempere).

• "He conegut moltes persones que no els hi agrada que se'ls catalogui con ecologistes perquè no volen que se'ls assocïi amb la imatge estereotipada d'un hippy assegut sota un àrbre menjant pipes. Per molt que m'agradin els fruits secs i els arbres, jo no em descriuria a mi mateixa com a hippy, però sí sóc, definitivament i rotunda, ecologista" (Alexandra Cousteau).

• "La moda és un fenomen social molt ben orquestrat que res té a veure amb la constant que suposa el medi ambient. La moda és quelcom que voluntariament es desitja efímer, de manera que hi ha contradicció de termes. Per altra part, la preocupació per la natura és una linea ascendent: cada vegada hi ha més gent que pensa que cal fer quelcom pel planeta. A això se li pot anomenar moviment cultural, concienciació, nou pensament... però no moda. Per desgràcia és quelcom més filosòfic que pràctic (Joquín Araujo).
  

Pura Vida

L'any passat, a principis d'agost vaig llegir La Sonrisa de Ariadna, un llibre de José María Mendiluce que em va regalar la meva germana i que em va agradar moltíssim. Remenant aquest hivern per una llibreria de Cambrils, vaig trobar amb un llibre del mateix autor, i mira per on, el final de Pura Vida és l'inici de La Sonrisa de Ariadna.

A partir de les vivències d'una noia, Ariadna, que treballa a l'ONU i es trasllada a Costa Rica per començar un projecte, explica l'estil de vida de la gent del país: com viuen del turisme, què pensen dels visitants, la diferència de cultures entre el món desevolupat i el món encara verge, l'amor i adoració que senten per la natura frondosa... És una història d'amor enmig d'un escenari encantador i diferent, fàcil i àgil de llegir.

Us el remconano molt seriosament, val la pena, tant aquest com la continuació. José María Mendiluce és un ecologista convençut, membre del partit polític Els Verds, ha estat eurodiputat, ha treballat per l'ONU en tasques de cooperació de gran importància i amb aquest llibre va ser finalista del Premi Planeta.

L'illa dels residus de l'oceà Pacífic

A l'oceà Pacífic s'hi concentra una gran zona amb una quantitat de residus molt alta; sense cap mena de dubtes, els residus són d'origen humà: envasos, ampolles, aparells electrònics, mobiliari domèstic, peces d'automòbils... Degut les corrents marines, aquests arriben fins la zona central del Pacífic on una corrent circular fa que quedin atrapades en una àrea concreta, per aquest motiu rep el nom d'illa dels residus.

Dues embarcacions van sortir de la costa oest d'Estats Units a principis d'agost fi d'observar de primera mà aquesta zona contaminada, no només superficialment amb residus que suren, sinó que aquests arriben fins una profunditat considerable. Aquesta zona queda fora de les rutes comercials, probablement per aquest motiu malgrat que fa 10 anys que ja es coneixia aquest fet, serà el primer cop que s'ha plantejat seriosament un projecte per posar-hi remei. Si no m'equivoco, el 1999 la Fundación de Investigación Marina Algalita va fer la troballa i va donar la veu d'alarma, però des de llavors, rés de rés.

La fase inicial del projecte consisteix en estudiar com està la zona contaminada, agafar-hi mostres i analitzar les conseqüencies que aquesta zona pugui implicar en l'alimentació dels petits animals que estan en la part inferior de la cadena tròfica alimentària oceànica atès que aquests són ingerits per peixos i aus que poden formar part de la nostra dieta.


Noticia trobada al diari El Periódico de Catalunya, aquí. Si voleu més informació, us deixo un enllaç d'una entrada del mes de maig de 2008 on ja hi vaig fer esment i també un altre link amb informació més concreta i on també hi ha un video per veure amb els vostres propis ulls com és la zona.

Coronita Save the Beach

L'empresa de cervesa Corona, responsable de la famosa Coronita, fa anys que duu a terme un projecte de recuperació de platges. Cada any es proposa preservar una platja europea elegida de manera popular des de la web del projecte.

Segons s'indica en la web, el 60% de la linea costera del Pacífic i el 35% de la de l'Atlàntic desapareixen al ritme d'un metre per any, degradació provocada de vegades per causes naturals i d'altres per l'acció de l'home. Per aquest motiu sorgeix el projecte de recuperació de costes Coronita Save the Beach.

Aquest 2009 s'ha treballat en la recuperació de la platja italiana de Capocotta, situada a Roma, i en la web ja es pot començar a fer propostes per la platja a recuperar al 2010. En la web del projecte trobareu noticies, un blog, opcions de publicar iniciatives similars...

A fi de celebrar l'èxit del projecte d'aquest any, el proper dissabte dia 14 es realitza un concert gratuït a Salou, on actuaran Jarabe de Palo, Pignoise, Maldita Nerea, Ragdog, Aura i 84.

Per més informació, la web del projecte aquí.

El proper declivi del petroli

A partir de Soliclima News m'assabeto que la revista Forbes ha publicat un article en el qual augura que el declivi de petroli començarà l'any 2012.

La producció de petroli es pot descriure gràficament mitjançant una forma de campana, el punt més alt del qual s'anomena punt de producció pic; superar aquest punt significa que la quantitat de petroli útil s'està esgotant.

Darrerament es troben pocs pous de petroli i aquests contenen poca quantitat de l'esmentat combustible, són de mala qualitat i de difícil explotació. Això significa que el ritme de consum és superior a la quantitat de petroli trobat i és fàcil preveure que aviat s'assolirà el punt de producció pic; conseqüentment augmentarà considerablement el preu del petroli i s'arribarà a un declivi a nivell de producció.

El carbó, el gas natural, els GLP, l'urani... són combustibles que la seva producció coincideix amb el comportament del petroli, de manera que un dia també s'esgotaran; per aquest motiu les energies renovables haurien de ser un sector de desenvolupament primordial si volem poder gaudir de futur.

Incendis d'estiu

Als estius sempre m'he preguntat si existeix alguna mesura definitiva per acabar amb la gran quantitat d'incendis que cremen per tot el país; òbviament mai l'he trobada, però no és cap secret que el correcte manteniment de la superfície forestal pot contribuir a la prevenció de molts incendis.

Els boscos estan plens de branques, fulles seques i rostolls ideals per començar a cremar; qualsevol burilla llançada per la finestra d'un cotxe o quelsevol tros de vidre d'una ampolla són elements perfectes per iniciar un incendi.

Aquests elements susceptibles de cremar són residus forestals que no tenen cap utilitat abandonats en mig del camp. Si aquests es recullen, no només es tracta d'una mesura preventiva per evitar incendis, sinó que es contribueix en la neteja de la natura, es possibilita la seva utilització com a biomassa (valorització d'un producte anteriorment considerat com un residu) i permet generar llocs de treball (que en els temps de crisi no aniria gens malament).

Si les branques, fulles seques i rostolls es cremen es pot generar energia elèctrica o calorífica. Normalment aquests residus forestals es trituren i es compacten en petits cilindres de pocs mil·límetres (péllets), els quals seran el combustible de les calderes de biomassa, les quals es poden emprar tant per aplicacions domèstiques (calor) com industrials (calor i/o electricitat).

Evidentment aquesta mesura, la qual fa temps que ronda pels cercles ecologistes, no extingirà massa incendis però pot ajudar a evitar-ne algun; a més, només per les altres avantatges ja val la pena plantejar-s'ho.

Per cert, un estudi de l'Obra Social de Caixa Catalunya determina que més de la meitat de la superficie forestal de Catalunya no reben cap mena de gestió, fet que implica que Catalunya estigui en una situació de greu perill d'incendi tal i com a cada estiu es repeteix.

(Mapa de risc d'incendis de Catalunya).

Will you be there (Michael Jackson)

Cançó de la banda sonora de Liberad a Willy.

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica tracta d'una noia de 16 anys que compra per e-bay un poblet de Ghana i hi decideix instal·lar-hi una central solar per generar electricitat i alimentar el poble. El contrast cultural i social entre el món europeu i l'africà des dels ulls ignorants d'una adolescent és el tema central de llibre.

L'autor és en Thomas Fuchs, guionista, periodista i radiofonista alemany, i l'editorial és Gran Angular, de manera que podeu imaginar que va adreçat a un públic juvenil; tot i això la temàtica m'ha empès a llegir-lo i atès que els llibres de viatges de cooperació m'agraden molt m'ho he passat bé, especialment he disfrutat amb les explicacions i descripcions de la zona de Ghana i la seva forma de vida, però evidentment no és un llibre adreçat per la gent de la meva edat, però pel públic a qui va dirigit està molt bé.

És un llibre entretingut i ideal per atreure la gent jove al món de la cooperació; amb 16 anys m'hagués agradat tindre'l entre les mans.

Costa Brava

A mitjans de juliol vaig fer una escapadeta amb la meva xicota a la Costa Brava; ens vam allotjar a Tamariu, una petita zona costera que pertany al municipi de Palafrugell.

La veritat és que la zona és preciosa; la cala de Tamariu així com altres cales properes com les de Sa Tuna (de la qual m'hi vaig enamorar), Sa Riera (des de la qual es poden contemplar les illes Medes) o Aiguablava (des de la qual hi vam arribar per un camí de ronda després de caminar 20 minuts). Aigües cristal·lines, roques, penya-segats, boscos a peu de mar... També vam fer kayac pel mar i vam practicar snorkel.

Em va encantar la zona, vaig disfrutar molt amb el paisatge, de fet la natura també és paisatge i m'agrada saber que encara estem a temps de conservar i disfrutar d'aquest racons tan bonics i meravellosos. Tan de bo l'especulació urbanística no malmeti la zona, ni aquesta ni qualsevol altre indret digne de ser contemplat amb silenci, on les paraules sobren degut a l'extrema bellesa del paisatge i l'entorn.

Agroecologia i Sostenibilitat Rural

Avui llegia al diari Segre que l'associassió Slow Food Terres de Lleida i la Universitat de Lleida van acordar ahir que properament s'ofertarà la titulació pròpia de segon cicle de Agroecologia i Sostenibilitat Rural, probablement de cara el curs 2010-2011.

Trobo que aquesta idea de Slow Food és molt encertada; Lleida és una terra eminentment agrícola i rural, i sempre ha mostrat el seu potencial per ser un referent en aquest àmbit gràcies al sectors pagès i ramader i a la impartició de les titulacions d'enginyeria agrònoma i forestals.

Però els temps canvien i cal aportar idees innovadores per modernitzar-se atès que la societat evoluciona i cal adaptar-se als nous temps. Aquesta nova fesonomia ha de ser aquesta nova titulació proposada per Slow Food per a que Lleida torni a ser novament capdavantera en la producció ecològica i sostenible en agricultura i ramaderia, a més de donar resposta a una nova necessitat de part de la societat que demana més coneixements en agricultura ecològica.

Tant de bo aquesta titulació sigui una realitat ben aviat; no tinc cap mena de dubte que amb ella Lleida i la UdL es convertiran en quelcom important i contribuiran a fer d'aquest món un lloc més sa i respectuós amb la natura. Des d'aquí el meu més sincer suport.

Opinions fomentades en l'absurditat

Fent una passejada per alguns blocs he trobat una imatge del dibuixant Eneko sobre l'energia nuclear que a continuació copio.

Curiosament, la majoria de comentaris dels visitants són de desaprovació en l'opinió de l'autor de la imatge. He fet una ullada per saber l'opinió de la gent i ni els que són pro ni anti nuclears em convencen. No m'agrada la tesitura en que es mou el debat entorn aquest tipus de sistema energètic, ni per un cantó ni per l'altre.

No crec que sigui correcte dir que un nou accident com el de Txernòbil pugui tornar a succeir com a motiu per desprestigiar l'energia nuclear, ni que les energies renovables són les úniques que estan subvencionades. El fet de ser anti-nuclear, com es el meu cas, no significa que no s'hagi de fomentar l'opinió de manera raonada sense caure en vanalitats.

Per cert, hi ha dues frases que copio de gent pro-nuclear que m'han arribat a l'ànima:

• "jo estaria encantat que construissin una central nuclear al cantó de casa meva"
• "s'haurien de plantar més molins de vent que arbres va haver-hi en la península o cobrir cada metre quadarat del nostre cel de plaques solars i viure sota l'hombra d'elles per substituir les nuclears"
  

La llibertat d'expresió és una gran fita però val la pena que sempre que algú faci una valoració ho faci en termes raonables i amb una base real.

La dessalinitzadora de El Prat

Aquest juliol ha entrat en funcionament la dessalinitzadora de El Prat del Llobregat, la qual garantirà el subministrament d'aigua als municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta planta pot produir l'aigua que diariament consumeixen 700.000 persones i cobrirà el 24% del consum anual de l'àmbit metropolità. Per cada 100 litres d'aigua de mar es generen 45 litres d'aigua potable apta pel consum humà; la captació d'aigua del mar es realitza a 2,2 quilòmetres de la costa i a 30 metres de fondària. La inversió econòmica és de 230 milions d'euros per una planta que ocupa 51.000 m2, és a dir, 6 camps de futbol.

És una bona noticia l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions a fi d'evitar accions antiecològiques com els grans transvassament, però la dessalinització no és la millor opció per solventar la manca d'aigua. Aquesta tecnologia ens pot ajudar en moments de sequera o estrés hídric, però cal ser conscients que fomentar una cultura de dessalinització d'aigua de mar no farà adonar-se a la gent que encara existeix un problema de disponibilitat d'aigua, de fet, probablement gran part de la societat pensarà que aquest tipus d'instal·lacions són la solució i que per tant no passa res si malgastem aigua.

El problema de l'aigua es veu minimitzat per la tecnologia, però en cap cas resolt; tenir cura de l'aixeta encara és necessari i indispensable.