Moving (Macaco)

Festa del medi ambient

El 5 de juny es conmemora el Dia del Medi Ambient, i aquest dissabte es cel·lebrarà la Festa del Medi Ambient al Parc de La Mitjana de Lleida entre les 10 i les 14 hores. Podreu trobar activitats, tallers i exposicions sobre el medi ambient, sempre des d'una perspectiva lúdica i senzilla.

Us animo a que vingueu amb bicicleta, feu un beuret ecològic al bar del Parc i disfruteu fent una volteta i xafardegeu les diferents paradetes que hi hauran. És una manera molt ecològica de passar el diumenge pel matí.

Aquí podeu trobar les activitats previstes.

Sense nuclears i sense notar-ho

En els darrers setmanes s'ha produït un fet que probablement els defensors de l'energia nuclear haurien de valorar i opinar al respecte: les centrals nuclears d'Ascó I i II i la de Vandellós II han estat parades durant varis dies.

Els motius són que Ascó I i VandellósII estan éssent sotmeses a les càrregues de combustible programades i Ascó II degut a un nou incident de seguretat.

Tal i com diu en José Luis Gallego en el seu bloc, la pregunta és: ara que les tenim totes paradetes i que s'ha pogut comprovar com a Catalunya som capassos de viure sense elles, no les podríem començar a desmuntar i evitar així més problemes?

Dia de reflexió

Pel multipartidisme que suma i dona color a Europa, ves a votar.

Dia del Medi Ambient - Política

Avui, en un dia del medi ambient que cada cop sembla que passa més desapercebut, us encoratjo per que aposteu per un futur verd, basat en la cultura de la natura, feu de la sostenibilitat la vostra ideologia i valoreu les energies renovables com a suport energètic.

Pel Green New Deal, una aposta de les Nacions Unides per una nova política, verda, la qual s'impulsarà des del Parlament Europeu si voteu pels partits ecologistes de debò.

La web de les Nacions Unides sobre el Dia del Medi Ambient aquí.

PSC, CiU i PP veten la ILP sobre els transgènics

El passat 20 de maig la plataforma Som Lo que Sembrem va emetre aquest comunicat en la seva pàgina web que a continuació reprodueixo:

El motiu d’aquest comunicat es denunciar l’actitud poc democràtica del PP, PSC i CiU que han presentat esmenes a la totalitat a la ILP promoguda per la Plataforma Som lo que Sembrem amb l’objectiu de prohibir el cultiu de plantes transgèniques dins del territori català.

Independentment de la seva opinió sobre els cultius transgènics ens sembla una pressa de pèl i una falta de respecte cap a una eina democràtica que ells mateixos han promogut.

Les més de 105.000 signatures de ciutadans de Catalunya es mereixen que com a mínim s’hagués pogut discutir la nostra proposta de llei. Ens sorprèn encara més el cinisme amb que el grup del PSC justifica la seva postura. Evidentment cada partit polític pot tenir la seva però la nostra reivindicació és que calia que aquesta fos pública i expressada dins d’un debat que arribés al conjunt de la població. Si estan tant convençuts que els transgènics són bons per a Catalunya per què frenen el debat de la llei? Per què no permeten que es discuteixi i després voten oberta i públicament en contra? Per què tenen por del “soroll?

(...)

Els aliments transgènics són un risc per a la salut. Experts de tota Europa ens ho van deixar molt clar a les jornades que vem organitzar al més de març. L’EFSA no és independent i les seves avaluacions no són prou rigoroses tal com va denunciar el Consell de la Unió Europea. Com ho han de ser si són les mateixes multinacionals que els encarreguen i els resultats obtinguts són confidencials. Fins i tot es veta l’accés a llavors transgèniques als científics independents per a poder portar a terme els seus estudis. Avaluacions de només 3 mesos són insuficients tal com estan denunciant molts toxicòlegs.

A Europa països con França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia i Hongria han prohibit el cultiu del blat de moro transgènic MON 810 i més de 200 regions s’han declatar Lliures de transgènics PP, PSC i CIU, en lloc de posar-se del costat de l'Europa Democràtica, dels països i regions que defensen els seu medi ambient, protegeixen els seus ciutadans i la seva agricultura, es posen del costat de les companyies amb una llarga historia de males practiques, de cerca de beneficis i de control del mercat per sobre de qualsevol altra consideració. Aquestes multinacionals en cap cas miren pel benefici de ciutadans i agricultura del nostre país, PERO ESPERAVEM QUE ELS NOSTRES POLITICS SI HO FESSIN

PP, PSC i CiU es decideixen per avalar els transgènics sense entrar en un debat sobre el model d'agricultura necessari per Catalunya, sense basar-se en cap assessorament científic públic i independent, ni en una reflexió i una ponderació dels riscos. El Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT, constituït a propòsit de la ILP , no ha complert amb el encàrrec del Parlament d'assessorar sobre els transgènics, tot i que va demanar diversos informes a institucions publiques catalanes. Som lo que Sembrem denunciem uns informes de contingut pobre i esbiaixats, que considerem, i creien que així ho ha considerat el CAPCIT, responen nomes als interessos de determinats lobbies. La societat catalana te dret a que les decisions sobre temes científics i tecnològics es prenguin avaluant a fons els riscos socials, i els costos públics que generen, i a que les raons i els interessos d'aquestes decisions siguin publiques i transparents.

Per sortir de la crisi val tot?

Després d'impulsar una controvertida però eficient normativa de velocitat variable als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona que ha permès una reducció important de víctimes per accidents de tràfic i una disminució molt significativa a nivell de contaminació atmosfèrica, no entenc perquè per sortir de la crisi no es respecta aquesta aposta de futur i la mesura de subvencions de cotxes no tenen en compte els paràmetres d'emissions de CO2.

El greu del cas és que subvencionar vehicles respectuosos amb el medi ambient no implica cap més esforç que el que s'ha dut a terme amb l'actual mesura; si el paràmetre ecològic en aquest cas impliqués una despesa de diners bestial, una recuperació econòmica més tardana, no fos acceptada per la societat... ho podria entendre, però en aquest cas no és així.

Qui accepta aquesta mesura només fa que desqualificar-se pel que fa uns mesos va apostar. Aquesta mesura no és coherent ni conseqüent amb la regulació de velocitat variable que es va adoptar l'any passat des del govern de la Generalitat.

En un moment que sembla clar que les energies renovables, l'eficiencia energètica i el medi ambient són pilars bàsics del que hauria de ser una vertadera política verda, queda ben pal·lés qui només adopta mesures ecologistiques de cara la galeria i qui les defensa per convenciment.

El TRIST panorama de les energies renovables a Espanya

El panorama de les energies renovables està força esvalotat a nivell nacional. Mentre el senyor Obama alaba la política de foment en energies renovables d'en Zapatero, la Comissió Europea suspèn Espanya en aquest tema i segons un informe de CCOO i la revista World Watch defineixen Espanya com el país industrialitzat més allunyat de complir amb el protocol de Kyoto.

A tot això cal sumar-hi el nou Real Decret Lley 6/2009 de 30 d'abril que pot fer frenar la impulsió de projectes d'energies renovables (ja faré cinc cèntims un altre dia) i el fet que només s'hagi arribat a cobrir el 50% d'energia tèrmica prevista segons el Pla d'Energies Renovables (PER) per 2008.

Davant aquestes 4 situacions, la intenció de la Fundación Ideas del PSOE de cobrir al 2050 el 100% de la demanda energètica amb energies renovables és quelcom utòpic i ridícol.

Ecofont

L'empresa holandesa SPRANQ Comunicacions Creatives ha desenvolupat el que és coneix com l'ecofont, una tipografia que garanteix una reducció del 20% de tinta per impresió.

A fi que al imprimir un document de l'ordinador la tinta emprada segui la menor possible sense perdre claretat en la lectura del text i contribuir en així en l'estalvi d'un recurs, aquesta font incorpora petits cercles com els que es poden veure en la imatge següent, permetent un menor consum de tinta que no és del tot necessària.

L'ecofont és de descàrrega i ús gratuït, s'optimitza el seu estalvi i claretat amb un tamany de lletra de 9 o 11. Per més informació aquí.

Festa de la Solidaritat d'IO

El proper cap de setmana l'ONG Intermón Oxfam organitza la XV Festa de la Solidaritat, mitjançant la qual es vol contribuir en reclamar el dret de les dones a rebre asistència i protecció en situacions de conflicte.

Amb aquest aconteixement es preten donar assistència a 35.000 persones que viuen en els camps de refugiats de Djabal i Goz Amer de Txad, on el 85% de la població són dones. L'objectiu és contribuir a un sanejament dels campaments, facilitar aigua potable, assegurar l'alimentació de les families, millorar les seves expectatives de futur i garantitzar la seguretat en el campament.

A Lleida la festa tindrà lloc el dissabte 25 a la plaça de l'Auditori d'11 a les 20 hores. Per més informació sobre les activitats que es duran a terme a Lleida aquí i sobre el campament de refugiats de Txad aquí.

Transforma hogar

En la present web podeu trobar productes dissenyats especialment per separar els residus domèstics d'una manera sencilla, còmoda, pràctica i estètica. Papereres i contenidors de selectiva de diferents tamanys i dissenys, kits ecològics... Ara, reciclar amb estil és possible!!

La web pertany a l'empresa Cervic S.A., una empresa valenciana amb 20 anys d'experiència en el camp de la innovació, desenvolupament i fabricació de productes amb materials plàstics. Cervic environment és una unitat de negoci de l'empresa mare que té com objetiu oferir solucions innovadores que cuidin el medi ambient; solucions que eliminin barreres, facilitin i fomentin entre els ciutadans la recllida selectiva pel reciclatge.

Cites (16)

• "El que està en risc no és el planeta, sinó la nostra societat" José Luis Gallego.

• "En la natura no hi han premis ni càstigs, sinó conseqüències" Susana Martínez Vidal.

• "El meu avi es va cansar de contestar preguntes sobre el medi ambient en els seus darrers dies. Deia que estava fart que la gent ignorés les prodigioses meravelles existents en el nostre món i tan sols es qüestionessin per què era necessari protegir-lo. No podia comprendre com la societat havia estat capaç d'arribar fins el punt de ni tan sols plantejar-se aquesta disjuntiva" Alexandra Cousteau, neta de Jacques Cousteau.

• "Ser ecològic és car porquè és minoritari" Joaquín Araujo.

• "La defensa del medi ambient pot ser una oportunitat per l'economia internacional" Gonzalo Echagüe.

• "L'aigua i la cultura van juntes. L'escassetat d'aigua no reflecteix el fracàs de la pluja, sinó el fracàs de la societat a l'hora de viure i compartir els seus recursos hídrics" Sunita Narain.

• "L'escalfament de l'atmosfera és un problema global però ningú vol pagar per arreglar-lo" Joseph E. Stiglitz.

• "El mínim que s'ha de fer en un paisatge és deixar-lo com estava" Plutarco.
  

El segrest de l'aigua

El segrest de l'aigua. La mala gestió dels recursos hídrics és un llibre escrit per Marggie Black que forma part de la col·lecció Dossiers per Entendre el Món d'Intermón Oxfam.

El llibre, tal i com indica el resum de la contraportada, fa un repàs sobre la contaminació de l'aigua dolça, l'escassetat de regs, rius que degut la seva sobreexplotació no arriben al mar, de les guerres ocasionades per l'aigua, de les reserves cada cop més limitades...

Abans de llegir el llibre entenia que l'aigua és un bé comú que pertany a tothom, però ara he arribat a comprendre que malgrat això, les empreses privades que gestiones el seu transport, són els que en la pràctica exerceixen de propietaris d'ella, tractat-la com un producte per generar beneficis econòmics en comptes de considerar-la com un dret universal.

Un llibre molt recomanable si us interessa el tema; a mi l'inici inclús se m'ha fet una mica dens, però la part final m'ha agradat molt.

Corner of the earth (Jamiroquai)

Revifar el debat de l'energia nuclear?

El passat 11 de març el senyor Joan H. Simó i Burgués, president del COELL, va publicar al Diari Segre un article d’opinió en que es posicionava a favor de l’energia nuclear titulat "Revifar el debat de l'energia nuclear".

Personalment tinc una opinió que discrepa amb la seva, i d’aquí sorgeix la necessitat d’expressar la meva. Si us interessa el tema, us convido a llegir les meves reflexions i a buscar en alguna hemeroteca l’article publicat al diari.

Segons el senyor Joan H Simó i Burgués, les premisses bàsiques per apostar per l’energia nuclear, les quals les he agrupat en 8 punts, són:

1) Molts experts en el tema així com personalitats de la talla d’en Felipe González veuen la necessitat d’apostar per l’energia nuclear.

2) Països amb una llarga tradició nuclear segueixen apostant per ella i fins i tot, altres països com Suècia ,amb una moratòria nuclear de molt anys l’han aixecada.

3) Les centrals nuclears garanteixen l’estabilitat de la xarxa elèctrica i el subministrament elèctric sense interrupcions.

4) Les centrals nuclears són netes atès que eviten l’emissió de 60 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. Les noves centrals nuclears seran capaces de recloure dins seu la radioactivitat provocada en cas d’accident greu.

5) Tenen un cost raonable del kWh.

6) Amb només 8 centrals es produeix el 20% de l’energia demanda a Espanya.

7) El cost de la matèria prima és molt barat.

8) Apostar per l’energia nuclear implica reduir la dependència energètica perquè es redueixen les importacions.

La veritat és que llegint aquests 8 punts sembla que no hi hagi dubtes en apostar per aquest tipus de generació energètica. La gent que es posiciona a favor de les nuclears al·leguen que els antinuclears basen la seva postura en tan sols 2 punts: la seguretat i la gestió de residus radiactius. El senyor Simó diu que els propers reactor seran segurs, opinió que puc arribar a compartir, i que el problema de la gestió de residus s’acabarà quan s’obrin cementiris nuclears arreu del país, tot i que jo considero que pocs municipis acceptaran de bon grat un cementiri nuclear.

Jo em posiciono en contra de l’energia nuclear perquè, senzillament, no és renovable. D’aquí uns anys s’esgotaran les reserves del combustible nuclear de la mateixa manera que és comença a parlar de la fi d’existències de carbó i petroli. Apostar per l’energia nuclear no és una solució energètica definitiva, simplement és una mesura temporal per seguir mantenint els nostres consums energètics. Em de ser proactius i avançar-nos als problemes, i més quan sabem que aquests arribaran.

Les energies renovables són les úniques que ara mateix i en un futur, poden satisfer la demanda energètica. Considero més sensat apostar per aquests sistemes energètics des d’ara a fi de desenvolupar-les; si apostem per la nuclear la investigació en renovables s’estancarà de nou.

Per una banda, en un planeta finit no podem pretendre un consum energètic il·limitat; és quelcom físicament impossible. D’aquí sorgeix el triple objectiu europeu de reduir un 20% la contaminació, arribar a una quota d’un 20% d’ús d’energies renovables i assolir un 20% d’estalvi energètic.

Respecte els 8 punts citats anteriorment, voldria fer algun comentari:

1) Preferiria saber noms d’experts en el tema que no el nom d’una persona política. Crec que l’opinió de personalitats com Pedro Arrojo o Ramon Folch són molt més importants i raonades en aquest tema.

3) Quan s’esgoti el combustible nuclear també es garantirà l’estabilitat constant de la xarxa elèctrica? L'energia solar i l'eòlica no funcionen tot el dia, però la biomassa o la geotèrmica poden operar les 24 hores del dia sense interrupcions, per tant, les renovables també poden garantir el subministrament elèctric de manra estable i sense interrupcions.

4) L’energia nuclear no emet CO2, però això no significa que sigui neta perquè emet emissions radiactives. De la mateixa manera que aquestes emissions radioactives es poden emmagatzemar en cementiris nuclears, també es poden enterrar les emissions de CO2 (captures de CO2). El fet d’enterrar aquests residus no significa que desapareguin, que no vagin a l’atmosfera no vol dir que no existeixin. Ambdues tecnologies són contaminats.

5) Construir i mantenir una central nuclear és extremadament car; si considerem aquestos costos el kWh no es raonable.

7) Quan l’urani escassegi ja veurem si el preu del combustible és molt barat o ens en riurem dels preus actuals del petroli.

8) Si apostem per l’energia nuclear es reduirà la dependència energètica de carbó i petroli vers l’exterior, però augmentarà la dependència respecte els països venedors d’urani. Tot queda compensat.

Curiosament, el mateix dia 11 de maig, en el mateix diari, s’hi publicava una noticia que portava el títol “El CSN ( Consejo de Seguridad Nuclear) propone 6 sanciones para Ascó I, 4 de ellas graves”.

Parafrasejant i modificant les darreres paraules amb que va tancar el seu article “no tenim carbó, no tenim petroli, no tenim gas, no tenim urani, no tenim elecció; només tenim sol”. (Enteneguem sol en aquest context com l'element identificador de les enrgies renovables).