Bioviva

Un joc de taula ideal per reunir-se amb la familia o els amics i passar una estona divertida i entretinguda aprenet i reflexionant sobre la natura i el medi ambient. Bioviva és un joc tipus Trivial, basat en preguntes i respostes sobre temes ecològics. Avui he fet una partideta a casa amb la familia i està molt bé, m'ha agradat molt.

Desprendiment i desglaç

En els darrers mesos el desprendiment o desglaç del casquet polar Àrtic i l’Antàrtida ha posat de manifest una de les moltes conseqüències del canvi climàtic. Entre 1995 i 2002, la plataforma Larsen-B va perdre prop de 12.500 km2 en diversos desprendiments; recentment la placa Wilkins ha perdut prop de 160 km2; en els darrers mesos es parla que aquest estiu el casquet polar àrtic patirà el major desglaç en la seva història i la darrera noticia referent el tema ha estat la desaparició del mític túnel de la glacera de la Patagònia argentina Perito Moreno.

El cas del Perito Moreno es força curiós. Aquesta glacera provoca que una part del llac Argentino quedi com un pantà apart. Degut la pressió de les aigües, poc a poc aquestes van erosionant i fonent la glacera provocant un túnel, per sota del qual les aigües s’esmicolen lentament. Cada estiu, aquest túnel de gel acaba cedint i es desprèn; ara ha succeït el aquest mateix fet però a l’hivern (recordeu que a l’Argentina ara és hivern); si ni tan sols l’hivern es capaç de mantenir el desgel no se que ens espera de cara al futur.

Que les glaceres estiguin en retrocés és un fet que els científics ja esperaven, però no es creia que aquest ritme fos tant ràpid. No anem per bon camí... El futur és totalment incert. A partir d'ara, qualsevol cosa pot succeir.

Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura

La Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura (UCECN) va nàixer formalment l'any 2004 impulsada per la Universitat Catalana d'Estiu, la Institució Catalana d'Història Natural, l'Escola i l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig. Ja en la seva primera edició fou un èxit i en l'actualitat participen cada any uns 150 alumnes, que reben classes dels millors experts en ciències de la natura dels Països Catalans, Europa i Amèrica.

La UCE de Ciències de la Natura és en primer lloc possible gràcies a l'empenta de l'Ajuntament de Seròs i el recolzament de la Diputació de Lleida. I hi donen suport un extens ventall d'entitats científiques i acadèmiques de casa nostra, Europa i Amèrica.

La Universitat té dues vessants: l'edició d'estiu, que acull en paral·lel durant juliol un important ventall de cursos de diferents temàtiques, acompanyats de tallers, excursions naturalistes, conferències, congressos i tota mena d'activitats sempre al voltant del medi natural. L'altra vessant són els cursos que es desenvolupen al llarg de l'any agafant un cap de setmana al mes. Són programacions molt més extenses que cerquen formar experts en diferents àmbits com la recerca de la geologia, o els diferents grups de la fauna i la flora, la gestió o la divulgació.

S'afegeixen camps de treball, campaments d'estudi a Catalunya i Amèrica i, fins i tot, campaments d'estiu al voltant de la natura per a xiquets i joves, a més de simposis, jornades, congressos i conferències tant a l'Aiguabarreig –el seu marc natural- com arreu d'Europa, en col·laboració amb organitzacions i universitats de tot arreu.

Eco-Disc de Manolo García

El darrer disc de Manolo García titulat Saldremos a la Lluvia és un treball de 14 temes, incloent el bonus track, on totes les cançons giren entorn la seva preocupació medi ambiental. Copio la nota que apareix en la secció ecologistas de la seva web.

Hace ya dieciocho años ando yo incordiando con mi preocupación medioambiental a todo el que se deje. A muchos les parecía exagerado y alarmista entonces. A otros, incluso ahora. Por desgracia, el tiempo y la situación actual nos está dando la razón a los que tenemos esta inquietud.

Creo que va quedando claro que no basta con “cerrar el grifo o ducharse en vez de bañarse”; con “separar el vidrio y el plástico”. La cosa va mucho más allá. Por ejemplo, y sólo es una entre las miles de causas del problema, la forma en que nos hemos ido acostumbrando (y nos han ido acostumbrando) a entender progreso y confort. Como ya sabemos, para conseguirlo un 20% del planeta estamos destruyendo el planeta entero. Y en mi opinión, encima, ni progresamos ni somos felices.

Está terminando el tiempo del maquillaje engañoso y superfi cial. Opino que hemos de ir ya! a lo profundo del problema. Somos como una inmensa manada de búfalos dirigida a toda velocidad hacia un precipicio donde los que lideran la marcha miran hacia atrás y nos dicen “A ver si no armáis tanto polvo”.

Para muestra, un botón: “Las políticas actuales para reducir el nivel de CO2 en la atmósfera no evitarán un cambio climático peligroso”según un nuevo estudio dirigido por James Hansen, científi co de la NASA, que corrige algunas previsiones del panel de la ONU y advierte que la humanidad se dirige hacia “un desastre garantizado” si no opta por un recorte drástico. ”Un desastre garantizado”, La Vanguardia, 9 abril 2008, pág. 27.

Perdón por la diatriba y el rollo pesimista, pero es lo que tenemos delante y creo que es estúpido hacer como el avestruz. Nunca me ha gustado pretender adoctrinar, soltar discursos ni tan sólo sugerirle a nadie qué debe hacer. Pero esta vez, creo que de alguna forma tengo que poner mi grano de arena para inclinar la balanza del atontamiento general que nos bombardea. En mi modesta y limitada forma no puedo más que pedir reflexión y movimiento civil por encima de cualquier política.

Des d'aquí, simplement agrair el compromís per aconseguir un món medi ambientalment millor. Com no, a continuació una de les moltes perles del disc, No Estés Triste. Si voleu mirar el video clip original aquí; pel motiu que sigui no està permés penjar-lo, així que us deixo una actuació feta en un programa de televisió, però us recomano que millor mireu i escolteu el video original, té una millor sonoritat.

Escrito con tinta verde (Octavio Paz)

La tinta verde crea jardines, selvas, prados,

follajes donde cantan las letras,
palabras que son árboles,

frases que son verdes constelaciones.

Deja que mis palabras, oh blanca, desciendan y te cubran

como una lluvia de hojas a un campo de nieve,

como la yedra a la estatua,

como la tinta a esta página.

Brazos, cintura, cuello, senos,

la frente pura como el mar,

la nuca de bosque en otoño,

los dientes que muerden una brizna de yerba.

Tu cuerpo se constela de signos verdes

como el cuerpo del árbol de renuevos.

No te importe tanta pequeña cicatriz luminosa:

mira al cielo y su verde tatuaje de estrellas.

Disfrutar amb la natura

La natura no solsament és quelcom bonic i estètic que només podem contemplar, sinó que és un element dinàmic que ens permet disfrutar amb ell i interacturar amb el seu comportament.

Quan l'aigua és art

AGUA és una exposició de 70 fotografies d’arreu del món que mostren les diverses maneres que pot adquirir en la natura així com la seva manera de relacionar-se amb l’ésser humà.

L’aigua és la força més creativa. Tot el que veiem ha estat creat per ella. La seva primera missió és rejovenir el món. Llavors, perquè no anomenar-la artista?

Amb aquestes paraules Joaquín Araújo defineix el conjunt de 70 imatges que conformen l’exposició AGUA. Desconec si es pot veure en algun dels pavellons de l’Expo o on està emplaçada ara mateix; jo l’he descobert gràcies a un especial de l'Expo elaborat per la web del diari El Mundo on es pot gaudir de 8 instantànies. També s'ha editat un llibre amb aquestes imatges i amb textos que les il·lustren; suposo que en Joaquín Araújo ha estat el coordinador del llibre i exposició fotogràfica perquè la primera imatge adjuntada és la portada del llibre i com es pot observar apareix el seu nom, així com el responsable dels textos que acompanyen les imatges.

De totes maneres, entreu en la web i delecteu-vos amb la seva bellesa o reflexió associada.

Picurt 2008

La cultura rural en general i la pirinenca en particular han començat al nostre pais un viatge sense retorn cap al progrés i la modernització. Aquell pirineu dels nostres avis és ben a prop de desaparèixer per sempre.

L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) va pensar ara fa dos anys que era possible i potser necessari engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca.

Per això, es va crear PICURT, la mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca. Aquesta mostra, celebrada a Artedó (Alt Urgell), exhibirà curtmetratges de producció pròpia així com treballs sobre el pirineu i les muntanyes d'arreu del món sorgits d’altres fonts.

Faig l'escrit amb una mica de retard perquè el festival ha tingut lloc el passat divendres i dissabte. A més de curtmetratges els assistents van poder disfrutar de la gastronomia pirinenca, concerts, lectura de poesia... La web aquí.

Congrès Mundial de Petroli: NON GRATO

Se acerca el verano y, además de traernos sol y buen tiempo, este año nos amenaza con la ocupación de la capital del Estado Español por un tenebroso lobby. Así, entre el 29 de junio y el 3 de julio, 4.000 delegados se reunirán en Madrid en el marco del Congreso Mundial del Petróleo. Tras este pomposo nombre se juntarán los representantes, voceros y cómplices del, probablemente, lobby más poderoso del Planeta (el petrolero), que en su seno recoge todos esos nombres que son símbolo de explotación de los Pueblos y la Naturaleza, de contaminación, de injerencia neocolonial, de estar en las trastiendas y en las vanguardias de una gran parte de guerras que asolan el mundo...

• Porque no estamos dispuestos a aceptar que se omita a la ciudadanía que en el 50% de los países productores de petróleo aparecen tensiones y conflictos armados y en el 75% se cometen violaciones de derechos humanos. Un ejemplo: sólo en Bolivia la compañía Repsol impacta sobre 17 comunidades indígenas, impidiendo su derecho a la tierra y a su vida.
• Porque, al igual que nos movilizamos contra la guerra, queremos hacerlo contra uno de los principales lobbys impulsores de ellas.
• Porque nos parece de un cinismo alarmante que, mientras el Gobierno español habla de compromiso contra el cambio climático, participe e impulse este Congreso de devastadores del Medio.
• Porque no queremos que nos sigan mintiendo, pues a pesar del lustroso lema de su Congreso Suministrar energía para un mundo sostenible-, la dependencia del petróleo y la rapiña de su industria, atrapan al mundo en un laberinto de gravísimos problemas sociales, políticos y ambientales: no hay sostenibilidad, ni futuro en el petróleo.

Si hi estàs d'acord, entra en la web, informa't amb els articles i videos, i recolza amb la teva signatura.

Frisian Solar Challenge 2008

Des del dilluns 23 i fins avui mateix s’ha celebrat a Holanda la segona edició d’una cursa de barques solars (fotovoltaiques), la Frisian Solar Challenge. La cursa té una durada de 6 dies i passa per un total d’11 ciutats, amb la sortida i arribada a Leeuwarden.

Els participants són universitats que dissenyen i construeixen prototipus aplicant els coneixements adquirits prèviament. És una molt bona opció de fomentar la investigació en les universitats i permet que els estudiants s’involucrin en un projecte d’aplicació real. La web aquí.

Encuentro Solar 2008

Aquest cap de setmana els amants de les energies renovables teniu un cita obligada al Parc de les Ciències de Granada, on té lloc el Encuentro Solar 2008, fira organitzada per la Fundació Terra.

En aquesta trobada de tres dies de durada, des d’avui divendres i fins diumenge, es poden trobar debats i demostracions pràctiques sobre el tema de les energies renovables i els efectes del canvi climàtic. Si consulteu el programa i mireu la secció de les fotografies us fareu un bona idea del que podeu trobar. Jo no hi he anat encarar, però em fa l'efecte de ser una cita obligada pels que en agrada el tema. La web aquí.

Premis Àtila Catalunya 2008

Fa uns dies us presentava els Premis Àtila que l'ONG estatal Ecologistas en Acción va concedir. Pel que es veu, cada federació autonòmica de l'entita també otorga els mateixos premis però a nivell autonòmic. Així que si en l'altra entrada s'explicaven els guanyadors estatals, també tenim gualardonats en l'àmbit català; els afortunats són:

Premi Àtila 2008: Francesc Baltasar i el Govern de la Generalitat de Catalunya per la seva nefasta gestió de la sequera.
Premi Cavall d’Àtila 2008: ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellós II) i CSN (Consell de Seguretat Nuclear) per la seva actuació en el greu accident nuclear d’Ascó I del passat 27 de novembre.
Premi Hordes d’Àtila 2008: Cambra de Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia, Foment del Treball i RACC, ex aequo, per les pressions que com a lobby exerceiuxen sobre els representants polítics i els mitjans de comunicació per a defensar un model d’economia i d’infraestructures obsolet i antiecològic.
Accèsit a l’Actuació més bàrbara: Pla de Ponent, impulsat per l’Ajuntament de Gavà i la promotora immobiliària Vèrtix, per pretendre construir 5.000 habitatges destruint bona part del darrer connector ecològic entre el massís del Garraf i el Delta del Llobregat.
Accèsit a la pitjor rucada: a REPSOL, per haver deixat des de fa anys el riu Gaià totalment sec a la seva desembocadura.
Accèsit a la pitjor utilització de diners públics: a l’Ajuntament de Cubelles, pel projecte de pont sobre el riu Foix, a Cubelles, que s’hagués pogut executar 500 metres riu amunt sense malmetre la zona inclosa dins la Xarxa Natura 2000.

Ecologistes En Acció en contra de l'Expo

Copio el comunicat titulat Per què diem NO a l'Expo? que Ecologistes en Acció han publicat en la seva web. L'enllaç aquí.

La Expo 2008 de Zaragoza ha traído consigo la “Gran Transformación” de nuestra ciudad. Esto es lo que nos dice la propaganda oficial. Y sin duda, Zaragoza se está transformando, pero... ¿en qué?
Las operaciones urbanísticas asociadas a los macroeventos (Expo, Fórum, Copa América, Olimpiadas…) no son un efecto secundario sino su principal razón de ser. A nadie se le escapa que, para hacer las exposiciones y charlas previstas, hubiera bastado con la Feria de Muestras, la Multiusos y algún otro espacio más. Pero ese no era el objetivo, claro.
Los tres meses que nos esperan de fuegos artificiales son la excusa, pero también una pieza fundamental, para convertir nuestra ciudad en una empresa dinámica y competitiva – una marca - que compita con otras ciudades por turismo e inversiones. Para ello, Zaragoza, tiene que quedar “bonita”, “limpia” y, sobre todo, generar “un ambiente propicio para los negocios”.
El macroevento es una pieza fundamental para crear la ciudad-marca, la ciudad-competitiva, la ciudad-empresa, porque acelera la transformación urbana, pero sobre todo porque genera el consenso de los agentes económicos y sociales, y el entusiasmo ciudadano alrededor de un objetivo común: La Expo, que pronto se equipara con la propia ciudad. Así se va generando un “patriotismo de ciudad” donde no hay intereses encontrados, donde lo que es bueno para la ciudad es bueno para sus ciudadanos, donde no hay apenas debate, donde no hay fisuras acerca del modelo de desarrollo.
Y para triunfar, el tema elegido es muy importante. Sin duda una Expo sobre maquinaria agrícola no hubiese despertado el mismo fervor social. Siempre se eligen temas como la paz, el deporte, la cultura... Aquí se eligió “agua y desarrollo sostenible”, con lo que, además, se ganaba el apoyo de parte del tejido social que podría haber sido crítico con todo lo que se venía encima.
El problema es que lo que es bueno para atraer al turismo y a la inversión, lo que es bueno para “la ciudad”, casi nunca lo es para la gente que vivimos en ella.
La Expo nos deja una ciudad hipotecada por años, si no décadas, en una locura de derroche (papeleras, bancos y fuentes exclusivos a 1.873 euros la unidad, fachadas y edificios que se tiran al día siguiente del cierre...) y de desfases presupuestarios consecuencia de las prisas. El suculento negocio para los mismos pocos de siempre a costa de las arcas públicas (de Zaragoza o de Madrid) ya está hecho. Al resto nos quedarán unos servicios sociales camino de la precarización y la privatización, unos mínimos presupuestos para cultura...
La Expo nos deja un río herido a su paso por Zaragoza, con un canal cavado en su seno para meter barcos grandes para turistas. Un azud. Unas riberas, por fin arregladas, tras la tala de centenares de árboles porque ralentizaban el ritmo de las obras. Más de una decena de denuncias por parte de organizaciones ambientalistas que han recibido el silencio por respuesta.
La Expo nos deja un meandro de huerta periurbana convertido en un centro de ocio privado (campo de golf, canal de aguas bravas, apartahotel..) y en un parque empresarial a unos precios de risa.
La Expo nos deja una ciudad con la calle prohibida para su disfrute y para la protesta. Cientos de nuevos policías de diferentes cuerpos, que han venido para quedarse, se encargarán de los que nos quejemos, pero también de los pobres y no tan pobres que quieran dormir en los parques, de los que coman o beban fuera de un negocio, de los que jueguen...
La Expo nos deja una ciudad inabarcable, con nuevos barrios como Arcosur que contaban con gran oposición política y social, hasta que por arte de la magia de la permuta de terrenos de Ranillas, una parte de esa oposición desapareció. Nuevos barrios con miles de viviendas nuevas mientras más de 50,000 viviendas siguen vacías en el centro consolidado de la ciudad. Nuevos barrios en medio de una nada que habrá que urbanizar y dotar de servicios mientras los barrios antiguos necesitan esos recursos para mantenerse. Nuevos barrios que necesitarán el coche para moverse.
Pero sobre todo, la Expo nos deja en el camino de un modelo de desarrollo devorador de recursos naturales y de personas, con esa lógica política que prima el beneficio privado por encima del bien social necesaria para “poner la ciudad en el mapa” y traer inversiones y turistas. Donde la ciudadanía no somos más que mendigantes de trabajo, consumidoras/es y público dispuesto para el aplauso. Y todo ello con la hipocresía de la etiqueta verde como generador de legitimidad.
Por todo esto hacemos un llamamiento, no sólo a no colaborar con la Expo, si no a luchar contra este macroevento y lo que representa, en la forma que cada cual encuentre más oportuna; a resistirse contra este modelo de desarrollo; a rebelarse contra la ciudad-empresa; a romper consensos legitimadores; a crear resistencias.

Dia Europeu del Vent

Avui es celebra la segona edició del Dia Europeu del Vent. En la web oficial podeu trobar si es fa algun acte en la vostra ciutat (conferències, exposicions, portes obertes per visitar alguns parcs...) així com informació sobre com funciona aquest tipus de generació elèctrica. Si us interessa molt el tema recomano la web de l’Associació Danesa d’Energia Eòlica, molt complerta per saber el seu origen, història, funcionament, avenços tecnològics...

Segons l’Associació Espanyola d’Energia Eòlica, l’ús d’aquest sistema de transformació energètica ha propiciat durant l’any 2007 que s’evitessin les emissions de 18 milions de tones de CO2, l’estalvi de 1.014 milions d’euros en importacions de combustibles fòssils i s’ha assolit una cobertura del 9’5% de la demanda elèctrica arribant en varies ocasions al 40%.

Els motius pels quals molts defensem la implantació d’aerogeneradors com a alternativa al actuals sistemes energètics són perquè es tracta d’una font renovable, neta i de gran potencial malgrat la seva dependència del vent. Aprofitant aquest escrit, vull remarcar que apostar per l’energia eòlica no implica una defensa d’aquesta sense excuses, atès que el seu alt impacte paisatgístic o la mortalitat d’aus si es col·loca enmig d’una ruta migratòria són factors que per mi desaconsellen totalment la seva implantació.

Expo Saragossa 2008

Ahir per la nit es va celebrar l’acte inaugural de l’Exposició Internacional 2008 que com tots sabem té lloc a Saragossa de d’avui 14 de juny i fins d’aquí 3 mesos girarà entorn el tema de l’Aigua i Desenvolupament Sostenible. La web oficial aquí.

La veritat és que tot i estar a Saragossa estudiant no he parlat gaire sobre com han estat els mesos previs d’adequació dels terrenys fins convertir-los en l’actual recinte; hi ha hagut polèmica a nivell medi ambiental i en els propers dies us la presentaré, així com altres detalls relacionats amb l’aigua i la sostenibilitat.

Avui comença de manera oficial l’Expo Saragossa i per donar-li la benvinguda rés millor que la BSO de la celebració, Llegará la tormenta, la versió feta per Amaral de la cançó A Hard Rain’s Gonna Fall de Bob Dylan.