Cròniques de Selva

Una expedició enviada pel Jardí Botànic de Miami cap a la selva colombiana del Chocó amb la finalitat de trobar noves flors desconegudes és el pretext perfecte per encobrit la vertadera finalitat de la missió: trobar el remei basat en 7 substàncies naturals que fa mig segle, un indígena de la selva, va emprar per curar el càncer de pell.

Però dintre d'aquest grup, tres amics, dos dels quals són biòlegs, sospiten que l'objectiu del viatje res té a veure amb la descoberta de noves espècies florals, i procuren amb l'ajuda d'un indígena que els fa de guia, que els responsables de l'expedició no obtinguin les mostres que necessiten.

El llibre és un al·legat contra el comportament asquerós de les grans multinacionals (farmaceutiques, químiques...) d'apropiar-se dels coneixements dels pobles indígenes gratuitament per obtindre medicaments i vacunes que després exploten econòmicament amb un preu desorbitat sense cedir cap mena de compensació als indígenes.

El llibre és una novel·la ambientada en tot moment en la tropical i frondosa selva colombiana, és intrigant, ràpid de llegir, enganxa des del primer moment... però també reflexiona sobre la propietat intel·lectual dels indígenes sobre els coneixements de plantes medicinals, sobre a qui li pertany la conservació i explotació de la riquesa biològica d'una regió i sobre com comercialitzar productes a costa del dolor de malats.

Crónicas de Selva, un llibre escrit per Eladio De Valdenebro, publicat per l'editorial RBA i que va rebre el Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatjes el 2005. L'autor és un arquitecte nascut a Popayán (Colòmbia) el 1942, qui ha escrit varis llibres per nens sobre medi ambient; professionalment es dedica a la promoció de la qualitat i preservació dels centres urbans i la integració de la natura en les ciutats.

Oh green world (Gorillaz)

Qui és el més ruc?

Tenim uns polítics que fan pena!!! La grandíssima frase pronunciada pel Ministre de Indústria i Energia del govern espanyol témer l'energia nuclear és com tindre por als eclipsis, a part de no tindre cap mena de lògica i comparar dos fets totalment independents, està a l'alçada de fabuloses cites d'altres grans dirigents com les que a continuació us recordo:

• He portat aquí a deu dels més importants científics del món i cap m'ha garantit el temps que farà demà a Sevilla. Com algú pot dir el que passarà en el món dins de 300 anys? (el cusí de Mariano Rajoy, catedràtic de física).
  
• Per acabar amb els incendis forestals, talarem els arbres (George W. Bush, ex-president dels EEUU).
  
• No és la contaminació el que amenaça el medi ambient, sinó la impuresa de l'aire i l'aigua (George W. Bush, ex-president d'EEUU).

• Això del canvi climàtic és una mamarratxada que nomès se'ls s'hi podia ocòrrer als del Premi Príncep d'Astúries (Federico Jiménez Losantos).

Jornada portes obertes de les energies renovables

Des de l'Agència de l'Energia de Lleida s'organitza, com ja ve sent habitual en els darrers anys, una jornada de portes obertes de diferents instal·lacions que aprofiten les energies renovables. La finalitat d'aquesta iniciativa és la de donar a conèixer les tecnologies de producció netes i d'edificació sostenible als ciutadans de les comarques de Lleida. La jornada té lloc el diumenge 28 de febrer.

Les instal·lacions a visitar són:

• Planta solar fotovoltaica. El Poal, Pla d'Urgell.


• Parc eòlic. Serra del Tallat, L'Urgell.


• Edificació bioclimàtica i sostenible. Juneda, Les Garrigues.


• Aprofitament de la biomassa. Linyola, Pla d'Urgell.


• Instal·lació solar tèrmica. Lleida, Segrià.


• Edificació bioclimàtica i sostenible. Horta de Lleida, Segrià.

Totes les visites són gratuïtes, guiades i adreçades a tots els públics. Hi ha dos torns de visita per cada instal·lació (11h i 12:30h), a excepció del parc eòlic, que nomès hi ha un torn a les 11:30h. En el primer torn s'ofereix de manera opcional servei d'autocar gratuït (a excepció de la instal·lació solar tèrmica degut a trobar-se dins de Lleida ciutat).

Cal inscriure's prèviament abans del 24 de febrer mitjançant el mail info@lleidaenergia.cat o mitjançant el telèfon 973700455. Per més informació aquí.

II Sahara Race Bike

La Sahara Race Bike és un event socio-esportiu-solidari organitzat per l'Associació Amistat amb el Poble Saharaui de Sevilla i el govern de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el mur que en la dècada dels 80 el Marroc va construit, el qual delimitar la zona del Sàhara Occidental que el govern marroquí va invair militarment de la zona on encara molts saharauis estan refugiats.

Del 26 de març fins el 4 d'abril es recorreran 350 km amb bicicleta, a raó d'etapes diàries entre 30 i 50 km en funció del dia, seguint una ruta paral·lela al mur en qüestió. Mitjançant aquest recorregut es tindrà l'oportunitat de conèixer la vida real dels refugitas que viuen en campaments fora de la zona marroquina, viure i dormir en les jaimes on cada nit han d'allitar-se i entendre en primera persona un greu conflicte de vulneració dels drets humans que sovint passa desapercebut en la plana de noticies internacional. Per més informació sobre l'activitat, aquí.

Aprofito l'escrit per recordar que a Lleida també tenim l'Associació d'Amics del Sàhara Terres de Ponent, la seva web aquí, i també us recomano el bloc de l'Antonia, la presidenta de l'esmentada entitat.

Guia de butxaca per persones inquietes

Quan un s'involucra per primera vegada amb una ONG, descobreix la gran diversitat de sectors pels quals es pot treballar: alimentació, canvi climàtic, conflictes armats, drets humans, deute extern, energia, pobles indígenes, refugiats...

Guia de bolsillo para personas inquietas, escrit per Oriol Canosa i publicat per l'ONG Intermón Oxfam, és un llibre adreçat a totes aquelles persones que desitgen descobrir les diferents problemàtiques que assetgen el món on vivim, ja sigui pel desig de poder entendre millor els sectors de desenvolupament per on es bellegun les diverses ONG o simplement, i tal i com diu el títol del llibre en qüestió, sou persones inquietes amb la necessitat de saber què està ferint el nostre món i la nostra societat.

24 temes explicats de manera breu i amb un llenguatge senzill i divulgatiu, ideal per adquirir els primers coneixements. Culturilla general relacionada amb temes humanitaris.

Dedicat a certs polítics

En la política no existeix el coneixement definitiu, tan sols aproximacions a una solució millor. Aquesta frase del filòsof austríac Karl Raimund Popper descriu molt bé com de defícil és exercir de polític. El problema esdevé quan els més incompetents es converteixen en polítics, atès que llavors tan sols s'arriben a solucions inadequades.

La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnosi fals i aplicar després els remeis erronis. Groucho Marx.

El mag va fer un gest i va desaparèixer la fam,

va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia,

va fer un altre gest i va desparèixer la guerra.

El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag.

Woody Allen.

Horitzó energètic

Combustibles fòssils:

• Petroli, 30-40 anys
• Gas natural, 70 anys
• Carbó, 200 anys

Combustible nuclear:

• Urani, 120 anys

Aquestes són estimacions científiques sobre l'horitzó dels recursos energètics disponibles mantenint l'actual ritme de consum.

Els combustibles fòssils podrien denominar-se com a renovables si fóssim capaços de respectar el seu temps de regeneració natural, però el ritme de consum actual no ho permet.

El combustible nuclear no és renovable, no existeix la possibilitat que mitjançant cap mena de procès físico-químico-biològic (natural o artificial) s'obtingui urani, de manera que l'ús d'energia nuclear és una alternativa amb data de caducitat.

Les energies renovables són una tecnologia que té molt potencial de desenvolupament per augmentar rendiments i reduir costos, però encara necessita temps i recursos. Les energies renovables, actualment, són la única alternativa seriosa dins el panorama energètic futur.

Sense devats econòmics ni de contaminació. Només energia.

En Pau (1)

En Pau és un noi de 23 anys que tot just ha acabat la carrera de ciències ambientals en la Universitat de Girona. És un tio simpàtic, a qui li agrada l'esport, la música i anar de festa amb els amics.

Porta 6 mesos buscant feina però no troba rés en consonància amb el seu perfil. En el diari El Punt dels diumenges nomès aparèixen feines per fer de comercial i en el portal d'internet Infojobs sempre demanen entre 2 i 5 anys d'experiència en el sector.

Com és una persona dinàmica i proactiva, també ha optat per enviar el seu CV a les empreses on desitjaria treballar, malgrat que ni en les corresponents pàgines web s'indiqui la necessitat de contractar personal; de moment encara no ha rebut resposta de cap.

En Pau no ho acaba d'entendre. El món laboral li exigeix experiència però ningú li vol donar l'oportunitat d'adquirir-la. Hi ha una tasa d'atur molt alta però es parla de retrassar la jubilació fins els 67 anys. I entremig prejubilacions ben remunerades amb 55 anys, sous vitalicis per polítics retirats, estructures públiques ineficients...

En busca del premi pendent

En els darrers dies s'ha parlat molt sobre la iniciativa d'una plataforma ciutadana a favor que en Vicente Ferrer sigui candidat al Premi Nobel de la Pau. Atès que aquest guardó no s'entrega a títol pòstum, es reclama que sigui la Fundació Vicente Ferrer (FVF) la candidata legal, la institució que millor representa la grandíssima tasca que aquesta bona persona va desenvolupar durant més de 40 anys a Anantapur, la zona més pobra i erma de l'Índia.

En vida, en Vicente Ferrer va ser candidat en 3 ocasions però mai va rebre el guardó, i això és quelcom que no acabo de comprendre. Després de revisar la llista de premiats, sincerament, desconec el nom i la feina realitzada per la gran majoria, però indubtablement, ni Al Gore ni Barack Obama es mereixen aquest reconeixement per davant del father Ferrer.

Els premis sempre són injustos entenent que és tremendament complex premiar una sola persona/institució/plataforma...; sempre en queda exclòs alguna candidatura que de ben segur també s'ho mereixia. Però els premis també han de ser justos, i el guanyador sempre ha de ser per algú que vertaderament hagi fet quelcom rellevant, i no tots els premiats, al meu entendre, s'ho mereixen.

Degut a la seva mort, l'any passat el diari El Periódico de Catalunya va regalar el llibre titulat Vicente Ferrer, La Revolució Silenciosa, escrit per Alberto Oliveras. Curiosament el dia que sortia en premsa l'anunci de la intenció de presentar la Fundació com candidata vaig acabar de llegir-lo. La veritat és que el llibre en qüestió no m'ha agradat gaire (no se si era el tipus d'escriptura, la manera de ralatar les vivències, l'estructura o què...) però m'ha permès conèixer més a fons una d'aquelles figures que per sempre passaran a la història per contribuir en un món més igual i just.

Tant de bo la FVF pugui recollir un premi que fa temps el mateix Vicente Ferrer hauria d'haver rebut.

Secretisme

Al voltant de l'energia nuclear hi ha molt secretisme, i quan succeeix això és perquè les coses no estan massa clares:

• Abans de transportar els residus al magatzem temporal centralitzat (MTC), aquests encara hauran d'estar uns 8 anys en les piscines de la mateixa central. Per quin motiu?
• Per què un MTC té una vida limitada? A partir de llavors la instal·lació ja no és capaç de retenir la radioactivitat? Quedarà la zona contaminada?
• Què és més perillós: 1) petits cementiris al costat de les centrals nuclears com fins ara o 2) un únic MTC de grans dimensions amb una xarxa de transport nuclear escampada per tot l'estat?
• Per quin motiu apostem per un sistema energètic que encara no té clar què fer-ne dels residus?
• Si un malfuncionament del MTC pot tindre un radi d'acció que va més enllà del terme municipal, té sentit llavors que només l'ajuntament tingui potestat per decidir presentar-se com candidat per acollir el magatzem?

Per què carai no s'expliquen aquests i d'altres aspectes de manera clara?

Un pòster per Haití

L'EOI de Lleida, Metges Sense Fronteres i Creu Roja estan organitzant des de principis de setmana la campanya solidària Un pòster per Haití.

Aquesta consisteix en una subhasta de cartells de temes varis (esport, cinema, paisatges...). Cada setmana es penjaran un seguit de pòsters, de manera que qualsevol persona pugui fer una oferta econòmica (preu de sortida de 5 euros); l'oferta i les dades de la persona es registraran en uns fulls reservats pel cas. Cada divendres de la mateixa setmana a les 12:00 s'adjudicarà el pòster a la persona que hagi fet l'aportació més alta.

Els diners recaptats es repartiran per igual entre les ONGs Metges Sense Fronteres i Creu Roja. La campanya va començar el dilluns i finalitzarà un cop s'esgotin els pòsters disponibles per la subhasta. Hi pot participar qualsevol persona, no cal tindre cap mena de relació amb l'EOI.

Cementiri nuclear en una imatge

NO al cementiri nuclear

El fet que Espanya disposi d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears em sembla quelcom lògic a fi de poder semi-tancar el que seria el cicle de l'energia nuclear; no té massa sentit generar electricitat amb tecnologia nuclear i no gestionar els propis residus.

Cal tindre en compte que aquest magatzem temporal servirà per emmagatzemar els residus generats a l'estat durant 60 anys; un cop arribats a aquesta data, els esmentats residus haurien de ser retirats per ser enterrats en magatzems fixes, que en aquest cas serien fosses geològiques de gran profunditat. El fet d'enterrar-los és l'opció que sembla que té més consens entre els científics experts, però encara necessiten temps per comprovar la seva total viabilitat, per aquest motiu existeixen els magatzems temporals, una mesura per guanyar temps. Em resulta extrany que estiguem utilitzant un sistema energètic que encara no té massa clar què fer amb els residus.

Per altra banda, la gestió de residus nuclears de moment consisteix en impedir que la radioactivitat s'escampi vers l'exterior mitjançant barreres (recipients varis com urnes, contenidors i magatzems de metall, formigó...) i refrigerar l'alta temperatura amb aigua. En aquest sentit, la gestió dels residus nuclears consiteix en controlar la seva perillositat i guardar-los de per vida, però aquesta gestió encara no es capaç d'eliminar-los ni reduir els seus efectes perjudicials, de manera que personalment opino que no hi ha encara cap solució.

De moment els residus generats s'emmagatzemen en la pròpia central en piscines per disminuir la seva temperatura. Les centrals no disposen de suficient espai per emmagatzemar els residus generats, per aquest motiu és necessari la construcció d'un magatzem temporal centralitzat; de fet, alguna central ja ha hagut de construir un magatzem contigu a les propies intal·lacions per manca d'espai. Per altra banda, recordar que atès que Vandellós II va haver de ser tancada per accident, els residus generats durant la seva curta vida van ser enviats a un magatzem temporal de França sota un règim de lloguer. Si voleu saber el cost econòmic de l'operació, el qual esgarrifa, llegiu aquí.

Sobre el tema de la perillositat associada a aquest tipus d'instal·lacions, crec que és més perillós l'actual estat de la central nuclear d'Ascó, la qual en els darrers anys ha patit nombrosos incidents que indiquen que hauria de ser tancada urgentment. Si les coses es fan bé, la tecnologia actual permet un risc baix, perquè el risc zero no existeix. També caldrà analitzar com es realitzarà el transport dels residus d'arreu de l'estat fins el magatzem temporal centralitzat.

La meva opinió sobre aquest cementiri nuclear és la d'estar radicalment en contra. No estic a favor de l'energia nuclear perquè de la mateixa manera que el carbó i el petroli s'esgotaran properament, també ho farà el combustible nuclear, de manera que no té massa sentit apostar per quelcom que té data de caducitat.

Entenc que moltes families d'Ascó vegin aquesta opció com una oportunitat d'obtenir feina i una via de desenvolupament de la zona atès el centre tecnològic i el viver d'empreses associat, però en aquest cas la meva valoració només adopta l'aspecte energètic, i no considero l'energia nuclear com una alternativa vàlida. L'energia nuclear és cara, no presenta solucions definitives per l'eliminació dels residus i no és renovable.

Punt de partida

• L'any passat va acabar amb el retorn de l'activista saharaui Aminetu Haidar al Sàhara Occidental, però això no significa que el problema de vulneració de drets humans estigui resolt al Marroc. Tot segueix tal i com estava abans de la vaga de fam.

• La Cimera de Copenhaguen va ser un fracàs històric.

• Recordem que els 3 cooperants catalans de l'ONG Barcelona Acció Solidaria i 1 altre cooperant francès encara estan segrestats per Al-Qaeda, i ja s'ha amenaçat amb la mort de l'activista francès per obtindre l'alliberament de pressoners d'Al-Qaeda a Mali.

• El 27% de la generació elèctrica de l'estat espanyol ha estat satisfet per energies renovables superant la del 23% de l'any passat.