Pura Vida

L'any passat, a principis d'agost vaig llegir La Sonrisa de Ariadna, un llibre de José María Mendiluce que em va regalar la meva germana i que em va agradar moltíssim. Remenant aquest hivern per una llibreria de Cambrils, vaig trobar amb un llibre del mateix autor, i mira per on, el final de Pura Vida és l'inici de La Sonrisa de Ariadna.

A partir de les vivències d'una noia, Ariadna, que treballa a l'ONU i es trasllada a Costa Rica per començar un projecte, explica l'estil de vida de la gent del país: com viuen del turisme, què pensen dels visitants, la diferència de cultures entre el món desevolupat i el món encara verge, l'amor i adoració que senten per la natura frondosa... És una història d'amor enmig d'un escenari encantador i diferent, fàcil i àgil de llegir.

Us el remconano molt seriosament, val la pena, tant aquest com la continuació. José María Mendiluce és un ecologista convençut, membre del partit polític Els Verds, ha estat eurodiputat, ha treballat per l'ONU en tasques de cooperació de gran importància i amb aquest llibre va ser finalista del Premi Planeta.

L'illa dels residus de l'oceà Pacífic

A l'oceà Pacífic s'hi concentra una gran zona amb una quantitat de residus molt alta; sense cap mena de dubtes, els residus són d'origen humà: envasos, ampolles, aparells electrònics, mobiliari domèstic, peces d'automòbils... Degut les corrents marines, aquests arriben fins la zona central del Pacífic on una corrent circular fa que quedin atrapades en una àrea concreta, per aquest motiu rep el nom d'illa dels residus.

Dues embarcacions van sortir de la costa oest d'Estats Units a principis d'agost fi d'observar de primera mà aquesta zona contaminada, no només superficialment amb residus que suren, sinó que aquests arriben fins una profunditat considerable. Aquesta zona queda fora de les rutes comercials, probablement per aquest motiu malgrat que fa 10 anys que ja es coneixia aquest fet, serà el primer cop que s'ha plantejat seriosament un projecte per posar-hi remei. Si no m'equivoco, el 1999 la Fundación de Investigación Marina Algalita va fer la troballa i va donar la veu d'alarma, però des de llavors, rés de rés.

La fase inicial del projecte consisteix en estudiar com està la zona contaminada, agafar-hi mostres i analitzar les conseqüencies que aquesta zona pugui implicar en l'alimentació dels petits animals que estan en la part inferior de la cadena tròfica alimentària oceànica atès que aquests són ingerits per peixos i aus que poden formar part de la nostra dieta.


Noticia trobada al diari El Periódico de Catalunya, aquí. Si voleu més informació, us deixo un enllaç d'una entrada del mes de maig de 2008 on ja hi vaig fer esment i també un altre link amb informació més concreta i on també hi ha un video per veure amb els vostres propis ulls com és la zona.

Coronita Save the Beach

L'empresa de cervesa Corona, responsable de la famosa Coronita, fa anys que duu a terme un projecte de recuperació de platges. Cada any es proposa preservar una platja europea elegida de manera popular des de la web del projecte.

Segons s'indica en la web, el 60% de la linea costera del Pacífic i el 35% de la de l'Atlàntic desapareixen al ritme d'un metre per any, degradació provocada de vegades per causes naturals i d'altres per l'acció de l'home. Per aquest motiu sorgeix el projecte de recuperació de costes Coronita Save the Beach.

Aquest 2009 s'ha treballat en la recuperació de la platja italiana de Capocotta, situada a Roma, i en la web ja es pot començar a fer propostes per la platja a recuperar al 2010. En la web del projecte trobareu noticies, un blog, opcions de publicar iniciatives similars...

A fi de celebrar l'èxit del projecte d'aquest any, el proper dissabte dia 14 es realitza un concert gratuït a Salou, on actuaran Jarabe de Palo, Pignoise, Maldita Nerea, Ragdog, Aura i 84.

Per més informació, la web del projecte aquí.

El proper declivi del petroli

A partir de Soliclima News m'assabeto que la revista Forbes ha publicat un article en el qual augura que el declivi de petroli començarà l'any 2012.

La producció de petroli es pot descriure gràficament mitjançant una forma de campana, el punt més alt del qual s'anomena punt de producció pic; superar aquest punt significa que la quantitat de petroli útil s'està esgotant.

Darrerament es troben pocs pous de petroli i aquests contenen poca quantitat de l'esmentat combustible, són de mala qualitat i de difícil explotació. Això significa que el ritme de consum és superior a la quantitat de petroli trobat i és fàcil preveure que aviat s'assolirà el punt de producció pic; conseqüentment augmentarà considerablement el preu del petroli i s'arribarà a un declivi a nivell de producció.

El carbó, el gas natural, els GLP, l'urani... són combustibles que la seva producció coincideix amb el comportament del petroli, de manera que un dia també s'esgotaran; per aquest motiu les energies renovables haurien de ser un sector de desenvolupament primordial si volem poder gaudir de futur.

Incendis d'estiu

Als estius sempre m'he preguntat si existeix alguna mesura definitiva per acabar amb la gran quantitat d'incendis que cremen per tot el país; òbviament mai l'he trobada, però no és cap secret que el correcte manteniment de la superfície forestal pot contribuir a la prevenció de molts incendis.

Els boscos estan plens de branques, fulles seques i rostolls ideals per començar a cremar; qualsevol burilla llançada per la finestra d'un cotxe o quelsevol tros de vidre d'una ampolla són elements perfectes per iniciar un incendi.

Aquests elements susceptibles de cremar són residus forestals que no tenen cap utilitat abandonats en mig del camp. Si aquests es recullen, no només es tracta d'una mesura preventiva per evitar incendis, sinó que es contribueix en la neteja de la natura, es possibilita la seva utilització com a biomassa (valorització d'un producte anteriorment considerat com un residu) i permet generar llocs de treball (que en els temps de crisi no aniria gens malament).

Si les branques, fulles seques i rostolls es cremen es pot generar energia elèctrica o calorífica. Normalment aquests residus forestals es trituren i es compacten en petits cilindres de pocs mil·límetres (péllets), els quals seran el combustible de les calderes de biomassa, les quals es poden emprar tant per aplicacions domèstiques (calor) com industrials (calor i/o electricitat).

Evidentment aquesta mesura, la qual fa temps que ronda pels cercles ecologistes, no extingirà massa incendis però pot ajudar a evitar-ne algun; a més, només per les altres avantatges ja val la pena plantejar-s'ho.

Per cert, un estudi de l'Obra Social de Caixa Catalunya determina que més de la meitat de la superficie forestal de Catalunya no reben cap mena de gestió, fet que implica que Catalunya estigui en una situació de greu perill d'incendi tal i com a cada estiu es repeteix.

(Mapa de risc d'incendis de Catalunya).

Will you be there (Michael Jackson)

Cançó de la banda sonora de Liberad a Willy.

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica tracta d'una noia de 16 anys que compra per e-bay un poblet de Ghana i hi decideix instal·lar-hi una central solar per generar electricitat i alimentar el poble. El contrast cultural i social entre el món europeu i l'africà des dels ulls ignorants d'una adolescent és el tema central de llibre.

L'autor és en Thomas Fuchs, guionista, periodista i radiofonista alemany, i l'editorial és Gran Angular, de manera que podeu imaginar que va adreçat a un públic juvenil; tot i això la temàtica m'ha empès a llegir-lo i atès que els llibres de viatges de cooperació m'agraden molt m'ho he passat bé, especialment he disfrutat amb les explicacions i descripcions de la zona de Ghana i la seva forma de vida, però evidentment no és un llibre adreçat per la gent de la meva edat, però pel públic a qui va dirigit està molt bé.

És un llibre entretingut i ideal per atreure la gent jove al món de la cooperació; amb 16 anys m'hagués agradat tindre'l entre les mans.

Costa Brava

A mitjans de juliol vaig fer una escapadeta amb la meva xicota a la Costa Brava; ens vam allotjar a Tamariu, una petita zona costera que pertany al municipi de Palafrugell.

La veritat és que la zona és preciosa; la cala de Tamariu així com altres cales properes com les de Sa Tuna (de la qual m'hi vaig enamorar), Sa Riera (des de la qual es poden contemplar les illes Medes) o Aiguablava (des de la qual hi vam arribar per un camí de ronda després de caminar 20 minuts). Aigües cristal·lines, roques, penya-segats, boscos a peu de mar... També vam fer kayac pel mar i vam practicar snorkel.

Em va encantar la zona, vaig disfrutar molt amb el paisatge, de fet la natura també és paisatge i m'agrada saber que encara estem a temps de conservar i disfrutar d'aquest racons tan bonics i meravellosos. Tan de bo l'especulació urbanística no malmeti la zona, ni aquesta ni qualsevol altre indret digne de ser contemplat amb silenci, on les paraules sobren degut a l'extrema bellesa del paisatge i l'entorn.

Agroecologia i Sostenibilitat Rural

Avui llegia al diari Segre que l'associassió Slow Food Terres de Lleida i la Universitat de Lleida van acordar ahir que properament s'ofertarà la titulació pròpia de segon cicle de Agroecologia i Sostenibilitat Rural, probablement de cara el curs 2010-2011.

Trobo que aquesta idea de Slow Food és molt encertada; Lleida és una terra eminentment agrícola i rural, i sempre ha mostrat el seu potencial per ser un referent en aquest àmbit gràcies al sectors pagès i ramader i a la impartició de les titulacions d'enginyeria agrònoma i forestals.

Però els temps canvien i cal aportar idees innovadores per modernitzar-se atès que la societat evoluciona i cal adaptar-se als nous temps. Aquesta nova fesonomia ha de ser aquesta nova titulació proposada per Slow Food per a que Lleida torni a ser novament capdavantera en la producció ecològica i sostenible en agricultura i ramaderia, a més de donar resposta a una nova necessitat de part de la societat que demana més coneixements en agricultura ecològica.

Tant de bo aquesta titulació sigui una realitat ben aviat; no tinc cap mena de dubte que amb ella Lleida i la UdL es convertiran en quelcom important i contribuiran a fer d'aquest món un lloc més sa i respectuós amb la natura. Des d'aquí el meu més sincer suport.

Opinions fomentades en l'absurditat

Fent una passejada per alguns blocs he trobat una imatge del dibuixant Eneko sobre l'energia nuclear que a continuació copio.

Curiosament, la majoria de comentaris dels visitants són de desaprovació en l'opinió de l'autor de la imatge. He fet una ullada per saber l'opinió de la gent i ni els que són pro ni anti nuclears em convencen. No m'agrada la tesitura en que es mou el debat entorn aquest tipus de sistema energètic, ni per un cantó ni per l'altre.

No crec que sigui correcte dir que un nou accident com el de Txernòbil pugui tornar a succeir com a motiu per desprestigiar l'energia nuclear, ni que les energies renovables són les úniques que estan subvencionades. El fet de ser anti-nuclear, com es el meu cas, no significa que no s'hagi de fomentar l'opinió de manera raonada sense caure en vanalitats.

Per cert, hi ha dues frases que copio de gent pro-nuclear que m'han arribat a l'ànima:

• "jo estaria encantat que construissin una central nuclear al cantó de casa meva"
• "s'haurien de plantar més molins de vent que arbres va haver-hi en la península o cobrir cada metre quadarat del nostre cel de plaques solars i viure sota l'hombra d'elles per substituir les nuclears"
  

La llibertat d'expresió és una gran fita però val la pena que sempre que algú faci una valoració ho faci en termes raonables i amb una base real.

La dessalinitzadora de El Prat

Aquest juliol ha entrat en funcionament la dessalinitzadora de El Prat del Llobregat, la qual garantirà el subministrament d'aigua als municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta planta pot produir l'aigua que diariament consumeixen 700.000 persones i cobrirà el 24% del consum anual de l'àmbit metropolità. Per cada 100 litres d'aigua de mar es generen 45 litres d'aigua potable apta pel consum humà; la captació d'aigua del mar es realitza a 2,2 quilòmetres de la costa i a 30 metres de fondària. La inversió econòmica és de 230 milions d'euros per una planta que ocupa 51.000 m2, és a dir, 6 camps de futbol.

És una bona noticia l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions a fi d'evitar accions antiecològiques com els grans transvassament, però la dessalinització no és la millor opció per solventar la manca d'aigua. Aquesta tecnologia ens pot ajudar en moments de sequera o estrés hídric, però cal ser conscients que fomentar una cultura de dessalinització d'aigua de mar no farà adonar-se a la gent que encara existeix un problema de disponibilitat d'aigua, de fet, probablement gran part de la societat pensarà que aquest tipus d'instal·lacions són la solució i que per tant no passa res si malgastem aigua.

El problema de l'aigua es veu minimitzat per la tecnologia, però en cap cas resolt; tenir cura de l'aixeta encara és necessari i indispensable.

Apunts sobre Garonya

Copio l'escrit d'en José Luis Gallego publicat al seu excel·lent bloc Cuaderno de Medio Ambiente, redactat a partir d'un comunicat d'Ecologistas en Acción que podeu trobar en las seva web aquí. :

Ecologistas en Acción acaba de presentar una serie de puntualizaciones sobre la Central Nuclear de Garoña que pone en entredicho la veracidad de las informaciones aportadas por Nuclenor. Este es un breve resumen.

Nuclenor: La energía nuclear no emite gases de efecto invernadero.

Ecologistas en Acción: La fisión nuclear no emite gases de efecto invernadero de forma directa, pero las centrales nucleares sí lo hacen de forma indirecta a través de la construcción de la central, de todo el ciclo de preparación del combustible nuclear y de la gestión de los residuos radiactivos.

Nuclenor: El problema de los residuos nucleares estará solventado en breve.

Ecologistas en Acción: Hoy por hoy esto es una entelequia. Tras 50 años de industria nuclear, lo único cierto es que todas las centrales nucleares del mundo, entre ellas la de Garoña, siguen generando una enorme cantidad de material radiactivo, principalmente en forma de residuos de alta actividad que son peligrosos durante más de 100.000 años.
Además, la central consume uranio cuya minería es muy impactante. Por cada kilogramo de combustible hay que mover decenas de miles de kilogramos de tierra, lo que genera residuos de muy baja actividad en la zona. Hay que añadir que en el proceso de fabricación del combustible nuclear, también se genera radiactividad.

Nuclenor: La energía nuclear no produce daños para la salud.

Ecologistas en Acción: Los estudios epidemiológicos realizados en España hasta la fecha muestran un aumento de mortalidad por cánceres en torno a las minas de uranio y a las fábricas de combustible nuclear. También, por cierto, en torno a Garoña y Zorita, probablemente debido a la falta de control sobre las emisiones de la central durante el franquismo.

Nuclenor: El Consejo de Seguridad Nuclear ha determinado que Garoña es segura y que puede seguir funcionando 10 años más.

Ecologistas en Acción: El propio CSN reconoce la existencia de problemas de seguridad sin resolver en Garoña. De hecho fija el año 2011 como tope para resolver algunos de ellos y el 2013 para otros. Además, existen problemas de corrosión que afectan a todo el circuito primario, tanto a elementos clave de la vasija del reactor, cuya reparación implicaría prácticamente un cambio de la central, como al resto del circuito primario.


Nuclenor: La producción eléctrica de Garoña en 2008 fue de 4021 millones de Kwh, algo indispensable para el sistema eléctrico español.

Ecologistas en Acción: Garoña sólo suministra el 1,3% de la electricidad consumida en España, menos de la tercera parte de las exportaciones de energía eléctrica que realizó nuestro estado en 2008, luego es perfectamente prescindible.
Además, la degradación de los sistemas de la central, por su envejecimiento, hace que sus paradas no programadas sean más frecuentes y, por tanto, que contribuya cada vez menos a la garantía de suministro.

Nuclenor: Su coste de producción eléctrica es la mitad del obtenido por tecnologías convencionales. Contribuye a que los precios de la electricidad en España sean menores que en otros países de su entorno.

Ecologistas en Acción: El coste de la electricidad de origen nuclear es bajo debido a que ya está amortizada y a las subvenciones recibidas durante estos 38 años.
No contribuye a abaratar el precio de la electricidad porque en nuestro sistema liberalizado toda la electricidad suplementada se paga al precio más caro de las que cubren la demanda, que suelen ser los ciclos combinados. Por todo ello Garoña es una máquina de producir beneficios para sus propietarios.

Desforestació = càncer de pulmó

En els darrers trenta anys l'estat de Rondònia, situat a l'oest de Brasil, ha perdut una tercera part de la seva superficies arbrada. Considerant que l'Amazonia són els pulmons del planeta terra, és fàcil constatar que no anem pel bon camí; com no s'adoptin mesures de manera urgent estem arreglats.

En les dues imatges de satèl·lit a continuació mostrades s'observa la desforestació patida per l'estat de la selva amazònica en només 8 anys. És tan impressionant com lamentable. De vegades una imatge val més que 1000 paraules, així que no cal aportar res més.

(any 2000)

(any 2008)

Vist a la web ecomicrosiervos, aquí.

Cites (18)

• "És hora que ens fem a la idea que l'oceà és el suport del planeta. És la sang de la terra, doncs cobreix més del 75% de la superficie terrestre" Alexandra Cousteau.

• "Hem construït una civilització que malbarata de manera bàrbara les fonts energètiques. Per tant hem de redimensionar aquest consum energètic i, una vegada redimensionat, estabilitzar-lo impedint que creixi. Crec que aquesta és la única solució perquè la humanitat pugui sobreviure o almenys sobreviure civilitzadament" Joaquím Sempere.

• "La gestió de l'aigua és el punt de partida per eliminar la pobresa. La seguretat de l'aigua és el punt de partida de la seguretat alimentària" Sunita Narain.

• "El conflicte de l'agua és probelmàtic per naturelesa" Pedro Arrojo.

• "La creixent i insostenible activitat del ser humà causarà un nou cataclisme abans que acabi el segle si no hi posem remei" Eduard O. Wilson.

• "La dessalinitzadora és la novena cosa que hauria que fer-se i el transvasament la desena. Per tant, hi han vuit accions anterior preferibles" Joaquín Araujo.

• "Si poguéssim produir aigua potable a baix cost a partir de l'aigua del mar, seria un autèntic servei a la humanitat que eclipsaria qualsevol altra fita científica" John F. Kennedy.

• "Segurament si avui Kennedy repetís aquesta afirmació, introduiria també la variable de la sostenibilitat" Gildo Seisdedos [referent a la frase anterior].
  

Sobre la central de Garonya

No és contradictori que si el Consell de Seguretat Nuclear ha dictaminat recentment que la central nuclear de Garonya encara té una vida de 10 anys dintre uns paràmetres de seguretat i productivitat adequats, el govern de Zapatero hagi decidit que deixi d'operar el 2013.

La decisió es basa més en un sentit ideològic que no pas segons raonaments tècnics; de tota manera aquesta central és la més vella de totes les de l'estat i produeix molt més residus radiactius que la resta de centrals. Per altra banda en el programa electoral del PSOE incloia la voluntat del tancament progressiu de les centrals nuclears, atès la presió ecologista.

Evidentment espero que el camí a seguir pel govern sigui el de l'autonomia enegètica basat en les energies renovables, quelcom que resta encara molt lluny malgrat el potencial tecnològic real, però si des d'ara hi ha aquesta voluntat potser algun dia ens aproparem, ni que sigui de lluny, al tant desitjat 100% renovable.