Agroecologia i Sostenibilitat Rural

Avui llegia al diari Segre que l'associassió Slow Food Terres de Lleida i la Universitat de Lleida van acordar ahir que properament s'ofertarà la titulació pròpia de segon cicle de Agroecologia i Sostenibilitat Rural, probablement de cara el curs 2010-2011.

Trobo que aquesta idea de Slow Food és molt encertada; Lleida és una terra eminentment agrícola i rural, i sempre ha mostrat el seu potencial per ser un referent en aquest àmbit gràcies al sectors pagès i ramader i a la impartició de les titulacions d'enginyeria agrònoma i forestals.

Però els temps canvien i cal aportar idees innovadores per modernitzar-se atès que la societat evoluciona i cal adaptar-se als nous temps. Aquesta nova fesonomia ha de ser aquesta nova titulació proposada per Slow Food per a que Lleida torni a ser novament capdavantera en la producció ecològica i sostenible en agricultura i ramaderia, a més de donar resposta a una nova necessitat de part de la societat que demana més coneixements en agricultura ecològica.

Tant de bo aquesta titulació sigui una realitat ben aviat; no tinc cap mena de dubte que amb ella Lleida i la UdL es convertiran en quelcom important i contribuiran a fer d'aquest món un lloc més sa i respectuós amb la natura. Des d'aquí el meu més sincer suport.

Opinions fomentades en l'absurditat

Fent una passejada per alguns blocs he trobat una imatge del dibuixant Eneko sobre l'energia nuclear que a continuació copio.

Curiosament, la majoria de comentaris dels visitants són de desaprovació en l'opinió de l'autor de la imatge. He fet una ullada per saber l'opinió de la gent i ni els que són pro ni anti nuclears em convencen. No m'agrada la tesitura en que es mou el debat entorn aquest tipus de sistema energètic, ni per un cantó ni per l'altre.

No crec que sigui correcte dir que un nou accident com el de Txernòbil pugui tornar a succeir com a motiu per desprestigiar l'energia nuclear, ni que les energies renovables són les úniques que estan subvencionades. El fet de ser anti-nuclear, com es el meu cas, no significa que no s'hagi de fomentar l'opinió de manera raonada sense caure en vanalitats.

Per cert, hi ha dues frases que copio de gent pro-nuclear que m'han arribat a l'ànima:

• "jo estaria encantat que construissin una central nuclear al cantó de casa meva"
• "s'haurien de plantar més molins de vent que arbres va haver-hi en la península o cobrir cada metre quadarat del nostre cel de plaques solars i viure sota l'hombra d'elles per substituir les nuclears"
  

La llibertat d'expresió és una gran fita però val la pena que sempre que algú faci una valoració ho faci en termes raonables i amb una base real.

La dessalinitzadora de El Prat

Aquest juliol ha entrat en funcionament la dessalinitzadora de El Prat del Llobregat, la qual garantirà el subministrament d'aigua als municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta planta pot produir l'aigua que diariament consumeixen 700.000 persones i cobrirà el 24% del consum anual de l'àmbit metropolità. Per cada 100 litres d'aigua de mar es generen 45 litres d'aigua potable apta pel consum humà; la captació d'aigua del mar es realitza a 2,2 quilòmetres de la costa i a 30 metres de fondària. La inversió econòmica és de 230 milions d'euros per una planta que ocupa 51.000 m2, és a dir, 6 camps de futbol.

És una bona noticia l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions a fi d'evitar accions antiecològiques com els grans transvassament, però la dessalinització no és la millor opció per solventar la manca d'aigua. Aquesta tecnologia ens pot ajudar en moments de sequera o estrés hídric, però cal ser conscients que fomentar una cultura de dessalinització d'aigua de mar no farà adonar-se a la gent que encara existeix un problema de disponibilitat d'aigua, de fet, probablement gran part de la societat pensarà que aquest tipus d'instal·lacions són la solució i que per tant no passa res si malgastem aigua.

El problema de l'aigua es veu minimitzat per la tecnologia, però en cap cas resolt; tenir cura de l'aixeta encara és necessari i indispensable.

Apunts sobre Garonya

Copio l'escrit d'en José Luis Gallego publicat al seu excel·lent bloc Cuaderno de Medio Ambiente, redactat a partir d'un comunicat d'Ecologistas en Acción que podeu trobar en las seva web aquí. :

Ecologistas en Acción acaba de presentar una serie de puntualizaciones sobre la Central Nuclear de Garoña que pone en entredicho la veracidad de las informaciones aportadas por Nuclenor. Este es un breve resumen.

Nuclenor: La energía nuclear no emite gases de efecto invernadero.

Ecologistas en Acción: La fisión nuclear no emite gases de efecto invernadero de forma directa, pero las centrales nucleares sí lo hacen de forma indirecta a través de la construcción de la central, de todo el ciclo de preparación del combustible nuclear y de la gestión de los residuos radiactivos.

Nuclenor: El problema de los residuos nucleares estará solventado en breve.

Ecologistas en Acción: Hoy por hoy esto es una entelequia. Tras 50 años de industria nuclear, lo único cierto es que todas las centrales nucleares del mundo, entre ellas la de Garoña, siguen generando una enorme cantidad de material radiactivo, principalmente en forma de residuos de alta actividad que son peligrosos durante más de 100.000 años.
Además, la central consume uranio cuya minería es muy impactante. Por cada kilogramo de combustible hay que mover decenas de miles de kilogramos de tierra, lo que genera residuos de muy baja actividad en la zona. Hay que añadir que en el proceso de fabricación del combustible nuclear, también se genera radiactividad.

Nuclenor: La energía nuclear no produce daños para la salud.

Ecologistas en Acción: Los estudios epidemiológicos realizados en España hasta la fecha muestran un aumento de mortalidad por cánceres en torno a las minas de uranio y a las fábricas de combustible nuclear. También, por cierto, en torno a Garoña y Zorita, probablemente debido a la falta de control sobre las emisiones de la central durante el franquismo.

Nuclenor: El Consejo de Seguridad Nuclear ha determinado que Garoña es segura y que puede seguir funcionando 10 años más.

Ecologistas en Acción: El propio CSN reconoce la existencia de problemas de seguridad sin resolver en Garoña. De hecho fija el año 2011 como tope para resolver algunos de ellos y el 2013 para otros. Además, existen problemas de corrosión que afectan a todo el circuito primario, tanto a elementos clave de la vasija del reactor, cuya reparación implicaría prácticamente un cambio de la central, como al resto del circuito primario.


Nuclenor: La producción eléctrica de Garoña en 2008 fue de 4021 millones de Kwh, algo indispensable para el sistema eléctrico español.

Ecologistas en Acción: Garoña sólo suministra el 1,3% de la electricidad consumida en España, menos de la tercera parte de las exportaciones de energía eléctrica que realizó nuestro estado en 2008, luego es perfectamente prescindible.
Además, la degradación de los sistemas de la central, por su envejecimiento, hace que sus paradas no programadas sean más frecuentes y, por tanto, que contribuya cada vez menos a la garantía de suministro.

Nuclenor: Su coste de producción eléctrica es la mitad del obtenido por tecnologías convencionales. Contribuye a que los precios de la electricidad en España sean menores que en otros países de su entorno.

Ecologistas en Acción: El coste de la electricidad de origen nuclear es bajo debido a que ya está amortizada y a las subvenciones recibidas durante estos 38 años.
No contribuye a abaratar el precio de la electricidad porque en nuestro sistema liberalizado toda la electricidad suplementada se paga al precio más caro de las que cubren la demanda, que suelen ser los ciclos combinados. Por todo ello Garoña es una máquina de producir beneficios para sus propietarios.

Desforestació = càncer de pulmó

En els darrers trenta anys l'estat de Rondònia, situat a l'oest de Brasil, ha perdut una tercera part de la seva superficies arbrada. Considerant que l'Amazonia són els pulmons del planeta terra, és fàcil constatar que no anem pel bon camí; com no s'adoptin mesures de manera urgent estem arreglats.

En les dues imatges de satèl·lit a continuació mostrades s'observa la desforestació patida per l'estat de la selva amazònica en només 8 anys. És tan impressionant com lamentable. De vegades una imatge val més que 1000 paraules, així que no cal aportar res més.

(any 2000)

(any 2008)

Vist a la web ecomicrosiervos, aquí.

Cites (18)

• "És hora que ens fem a la idea que l'oceà és el suport del planeta. És la sang de la terra, doncs cobreix més del 75% de la superficie terrestre" Alexandra Cousteau.

• "Hem construït una civilització que malbarata de manera bàrbara les fonts energètiques. Per tant hem de redimensionar aquest consum energètic i, una vegada redimensionat, estabilitzar-lo impedint que creixi. Crec que aquesta és la única solució perquè la humanitat pugui sobreviure o almenys sobreviure civilitzadament" Joaquím Sempere.

• "La gestió de l'aigua és el punt de partida per eliminar la pobresa. La seguretat de l'aigua és el punt de partida de la seguretat alimentària" Sunita Narain.

• "El conflicte de l'agua és probelmàtic per naturelesa" Pedro Arrojo.

• "La creixent i insostenible activitat del ser humà causarà un nou cataclisme abans que acabi el segle si no hi posem remei" Eduard O. Wilson.

• "La dessalinitzadora és la novena cosa que hauria que fer-se i el transvasament la desena. Per tant, hi han vuit accions anterior preferibles" Joaquín Araujo.

• "Si poguéssim produir aigua potable a baix cost a partir de l'aigua del mar, seria un autèntic servei a la humanitat que eclipsaria qualsevol altra fita científica" John F. Kennedy.

• "Segurament si avui Kennedy repetís aquesta afirmació, introduiria també la variable de la sostenibilitat" Gildo Seisdedos [referent a la frase anterior].
  

Sobre la central de Garonya

No és contradictori que si el Consell de Seguretat Nuclear ha dictaminat recentment que la central nuclear de Garonya encara té una vida de 10 anys dintre uns paràmetres de seguretat i productivitat adequats, el govern de Zapatero hagi decidit que deixi d'operar el 2013.

La decisió es basa més en un sentit ideològic que no pas segons raonaments tècnics; de tota manera aquesta central és la més vella de totes les de l'estat i produeix molt més residus radiactius que la resta de centrals. Per altra banda en el programa electoral del PSOE incloia la voluntat del tancament progressiu de les centrals nuclears, atès la presió ecologista.

Evidentment espero que el camí a seguir pel govern sigui el de l'autonomia enegètica basat en les energies renovables, quelcom que resta encara molt lluny malgrat el potencial tecnològic real, però si des d'ara hi ha aquesta voluntat potser algun dia ens aproparem, ni que sigui de lluny, al tant desitjat 100% renovable.

Moving (Macaco)

Festa del medi ambient

El 5 de juny es conmemora el Dia del Medi Ambient, i aquest dissabte es cel·lebrarà la Festa del Medi Ambient al Parc de La Mitjana de Lleida entre les 10 i les 14 hores. Podreu trobar activitats, tallers i exposicions sobre el medi ambient, sempre des d'una perspectiva lúdica i senzilla.

Us animo a que vingueu amb bicicleta, feu un beuret ecològic al bar del Parc i disfruteu fent una volteta i xafardegeu les diferents paradetes que hi hauran. És una manera molt ecològica de passar el diumenge pel matí.

Aquí podeu trobar les activitats previstes.

Sense nuclears i sense notar-ho

En els darrers setmanes s'ha produït un fet que probablement els defensors de l'energia nuclear haurien de valorar i opinar al respecte: les centrals nuclears d'Ascó I i II i la de Vandellós II han estat parades durant varis dies.

Els motius són que Ascó I i VandellósII estan éssent sotmeses a les càrregues de combustible programades i Ascó II degut a un nou incident de seguretat.

Tal i com diu en José Luis Gallego en el seu bloc, la pregunta és: ara que les tenim totes paradetes i que s'ha pogut comprovar com a Catalunya som capassos de viure sense elles, no les podríem començar a desmuntar i evitar així més problemes?

Dia de reflexió

Pel multipartidisme que suma i dona color a Europa, ves a votar.

Dia del Medi Ambient - Política

Avui, en un dia del medi ambient que cada cop sembla que passa més desapercebut, us encoratjo per que aposteu per un futur verd, basat en la cultura de la natura, feu de la sostenibilitat la vostra ideologia i valoreu les energies renovables com a suport energètic.

Pel Green New Deal, una aposta de les Nacions Unides per una nova política, verda, la qual s'impulsarà des del Parlament Europeu si voteu pels partits ecologistes de debò.

La web de les Nacions Unides sobre el Dia del Medi Ambient aquí.

PSC, CiU i PP veten la ILP sobre els transgènics

El passat 20 de maig la plataforma Som Lo que Sembrem va emetre aquest comunicat en la seva pàgina web que a continuació reprodueixo:

El motiu d’aquest comunicat es denunciar l’actitud poc democràtica del PP, PSC i CiU que han presentat esmenes a la totalitat a la ILP promoguda per la Plataforma Som lo que Sembrem amb l’objectiu de prohibir el cultiu de plantes transgèniques dins del territori català.

Independentment de la seva opinió sobre els cultius transgènics ens sembla una pressa de pèl i una falta de respecte cap a una eina democràtica que ells mateixos han promogut.

Les més de 105.000 signatures de ciutadans de Catalunya es mereixen que com a mínim s’hagués pogut discutir la nostra proposta de llei. Ens sorprèn encara més el cinisme amb que el grup del PSC justifica la seva postura. Evidentment cada partit polític pot tenir la seva però la nostra reivindicació és que calia que aquesta fos pública i expressada dins d’un debat que arribés al conjunt de la població. Si estan tant convençuts que els transgènics són bons per a Catalunya per què frenen el debat de la llei? Per què no permeten que es discuteixi i després voten oberta i públicament en contra? Per què tenen por del “soroll?

(...)

Els aliments transgènics són un risc per a la salut. Experts de tota Europa ens ho van deixar molt clar a les jornades que vem organitzar al més de març. L’EFSA no és independent i les seves avaluacions no són prou rigoroses tal com va denunciar el Consell de la Unió Europea. Com ho han de ser si són les mateixes multinacionals que els encarreguen i els resultats obtinguts són confidencials. Fins i tot es veta l’accés a llavors transgèniques als científics independents per a poder portar a terme els seus estudis. Avaluacions de només 3 mesos són insuficients tal com estan denunciant molts toxicòlegs.

A Europa països con França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia i Hongria han prohibit el cultiu del blat de moro transgènic MON 810 i més de 200 regions s’han declatar Lliures de transgènics PP, PSC i CIU, en lloc de posar-se del costat de l'Europa Democràtica, dels països i regions que defensen els seu medi ambient, protegeixen els seus ciutadans i la seva agricultura, es posen del costat de les companyies amb una llarga historia de males practiques, de cerca de beneficis i de control del mercat per sobre de qualsevol altra consideració. Aquestes multinacionals en cap cas miren pel benefici de ciutadans i agricultura del nostre país, PERO ESPERAVEM QUE ELS NOSTRES POLITICS SI HO FESSIN

PP, PSC i CiU es decideixen per avalar els transgènics sense entrar en un debat sobre el model d'agricultura necessari per Catalunya, sense basar-se en cap assessorament científic públic i independent, ni en una reflexió i una ponderació dels riscos. El Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT, constituït a propòsit de la ILP , no ha complert amb el encàrrec del Parlament d'assessorar sobre els transgènics, tot i que va demanar diversos informes a institucions publiques catalanes. Som lo que Sembrem denunciem uns informes de contingut pobre i esbiaixats, que considerem, i creien que així ho ha considerat el CAPCIT, responen nomes als interessos de determinats lobbies. La societat catalana te dret a que les decisions sobre temes científics i tecnològics es prenguin avaluant a fons els riscos socials, i els costos públics que generen, i a que les raons i els interessos d'aquestes decisions siguin publiques i transparents.

Per sortir de la crisi val tot?

Després d'impulsar una controvertida però eficient normativa de velocitat variable als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona que ha permès una reducció important de víctimes per accidents de tràfic i una disminució molt significativa a nivell de contaminació atmosfèrica, no entenc perquè per sortir de la crisi no es respecta aquesta aposta de futur i la mesura de subvencions de cotxes no tenen en compte els paràmetres d'emissions de CO2.

El greu del cas és que subvencionar vehicles respectuosos amb el medi ambient no implica cap més esforç que el que s'ha dut a terme amb l'actual mesura; si el paràmetre ecològic en aquest cas impliqués una despesa de diners bestial, una recuperació econòmica més tardana, no fos acceptada per la societat... ho podria entendre, però en aquest cas no és així.

Qui accepta aquesta mesura només fa que desqualificar-se pel que fa uns mesos va apostar. Aquesta mesura no és coherent ni conseqüent amb la regulació de velocitat variable que es va adoptar l'any passat des del govern de la Generalitat.

En un moment que sembla clar que les energies renovables, l'eficiencia energètica i el medi ambient són pilars bàsics del que hauria de ser una vertadera política verda, queda ben pal·lés qui només adopta mesures ecologistiques de cara la galeria i qui les defensa per convenciment.

El TRIST panorama de les energies renovables a Espanya

El panorama de les energies renovables està força esvalotat a nivell nacional. Mentre el senyor Obama alaba la política de foment en energies renovables d'en Zapatero, la Comissió Europea suspèn Espanya en aquest tema i segons un informe de CCOO i la revista World Watch defineixen Espanya com el país industrialitzat més allunyat de complir amb el protocol de Kyoto.

A tot això cal sumar-hi el nou Real Decret Lley 6/2009 de 30 d'abril que pot fer frenar la impulsió de projectes d'energies renovables (ja faré cinc cèntims un altre dia) i el fet que només s'hagi arribat a cobrir el 50% d'energia tèrmica prevista segons el Pla d'Energies Renovables (PER) per 2008.

Davant aquestes 4 situacions, la intenció de la Fundación Ideas del PSOE de cobrir al 2050 el 100% de la demanda energètica amb energies renovables és quelcom utòpic i ridícol.