El passat 11 de març el senyor Joan H. Simó i Burgués, president del COELL, va publicar al Diari Segre un article d’opinió en que es posicionava a favor de l’energia nuclear titulat "Revifar el debat de l'energia nuclear".
Personalment tinc una opinió que discrepa amb la seva, i d’aquí sorgeix la necessitat d’expressar la meva. Si us interessa el tema, us convido a llegir les meves reflexions i a buscar en alguna hemeroteca l’article publicat al diari.
Segons el senyor Joan H Simó i Burgués, les premisses bàsiques per apostar per l’energia nuclear, les quals les he agrupat en 8 punts, són:
1) Molts experts en el tema així com personalitats de la talla d’en Felipe González veuen la necessitat d’apostar per l’energia nuclear.
2) Països amb una llarga tradició nuclear segueixen apostant per ella i fins i tot, altres països com Suècia ,amb una moratòria nuclear de molt anys l’han aixecada.
3) Les centrals nuclears garanteixen l’estabilitat de la xarxa elèctrica i el subministrament elèctric sense interrupcions.
4) Les centrals nuclears són netes atès que eviten l’emissió de 60 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. Les noves centrals nuclears seran capaces de recloure dins seu la radioactivitat provocada en cas d’accident greu.
5) Tenen un cost raonable del kWh.
6) Amb només 8 centrals es produeix el 20% de l’energia demanda a Espanya.
7) El cost de la matèria prima és molt barat.
8) Apostar per l’energia nuclear implica reduir la dependència energètica perquè es redueixen les importacions.
La veritat és que llegint aquests 8 punts sembla que no hi hagi dubtes en apostar per aquest tipus de generació energètica. La gent que es posiciona a favor de les nuclears al·leguen que els antinuclears basen la seva postura en tan sols 2 punts: la seguretat i la gestió de residus radiactius. El senyor Simó diu que els propers reactor seran segurs, opinió que puc arribar a compartir, i que el problema de la gestió de residus s’acabarà quan s’obrin cementiris nuclears arreu del país, tot i que jo considero que pocs municipis acceptaran de bon grat un cementiri nuclear.
Jo em posiciono en contra de l’energia nuclear perquè, senzillament, no és renovable. D’aquí uns anys s’esgotaran les reserves del combustible nuclear de la mateixa manera que és comença a parlar de la fi d’existències de carbó i petroli. Apostar per l’energia nuclear no és una solució energètica definitiva, simplement és una mesura temporal per seguir mantenint els nostres consums energètics. Em de ser proactius i avançar-nos als problemes, i més quan sabem que aquests arribaran.
Les energies renovables són les úniques que ara mateix i en un futur, poden satisfer la demanda energètica. Considero més sensat apostar per aquests sistemes energètics des d’ara a fi de desenvolupar-les; si apostem per la nuclear la investigació en renovables s’estancarà de nou.
Per una banda, en un planeta finit no podem pretendre un consum energètic il·limitat; és quelcom físicament impossible. D’aquí sorgeix el triple objectiu europeu de reduir un 20% la contaminació, arribar a una quota d’un 20% d’ús d’energies renovables i assolir un 20% d’estalvi energètic.
Respecte els 8 punts citats anteriorment, voldria fer algun comentari:
1) Preferiria saber noms d’experts en el tema que no el nom d’una persona política. Crec que l’opinió de personalitats com Pedro Arrojo o Ramon Folch són molt més importants i raonades en aquest tema.
3) Quan s’esgoti el combustible nuclear també es garantirà l’estabilitat constant de la xarxa elèctrica? L'energia solar i l'eòlica no funcionen tot el dia, però la biomassa o la geotèrmica poden operar les 24 hores del dia sense interrupcions, per tant, les renovables també poden garantir el subministrament elèctric de manra estable i sense interrupcions.
4) L’energia nuclear no emet CO2, però això no significa que sigui neta perquè emet emissions radiactives. De la mateixa manera que aquestes emissions radioactives es poden emmagatzemar en cementiris nuclears, també es poden enterrar les emissions de CO2 (captures de CO2). El fet d’enterrar aquests residus no significa que desapareguin, que no vagin a l’atmosfera no vol dir que no existeixin. Ambdues tecnologies són contaminats.
5) Construir i mantenir una central nuclear és extremadament car; si considerem aquestos costos el kWh no es raonable.
7) Quan l’urani escassegi ja veurem si el preu del combustible és molt barat o ens en riurem dels preus actuals del petroli.
8) Si apostem per l’energia nuclear es reduirà la dependència energètica de carbó i petroli vers l’exterior, però augmentarà la dependència respecte els països venedors d’urani. Tot queda compensat.
Curiosament, el mateix dia 11 de maig, en el mateix diari, s’hi publicava una noticia que portava el títol “El CSN ( Consejo de Seguridad Nuclear) propone 6 sanciones para Ascó I, 4 de ellas graves”.
Parafrasejant i modificant les darreres paraules amb que va tancar el seu article “no tenim carbó, no tenim petroli, no tenim gas, no tenim urani, no tenim elecció; només tenim sol”. (Enteneguem sol en aquest context com l'element identificador de les enrgies renovables).
El segrest de l'aigua. La mala gestió dels recursos hídrics és un llibre escrit per Marggie Black que forma part de la col·lecció Dossiers per Entendre el Món d'Intermón Oxfam.
