dilluns, 13 d’abril del 2009

El segrest de l'aigua

El segrest de l'aigua. La mala gestió dels recursos hídrics és un llibre escrit per Marggie Black que forma part de la col·lecció Dossiers per Entendre el Món d'Intermón Oxfam.

El llibre, tal i com indica el resum de la contraportada, fa un repàs sobre la contaminació de l'aigua dolça, l'escassetat de regs, rius que degut la seva sobreexplotació no arriben al mar, de les guerres ocasionades per l'aigua, de les reserves cada cop més limitades...

Abans de llegir el llibre entenia que l'aigua és un bé comú que pertany a tothom, però ara he arribat a comprendre que malgrat això, les empreses privades que gestiones el seu transport, són els que en la pràctica exerceixen de propietaris d'ella, tractat-la com un producte per generar beneficis econòmics en comptes de considerar-la com un dret universal.

Un llibre molt recomanable si us interessa el tema; a mi l'inici inclús se m'ha fet una mica dens, però la part final m'ha agradat molt.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Corner of the earth (Jamiroquai)

dilluns, 6 d’abril del 2009

Revifar el debat de l'energia nuclear?

El passat 11 de març el senyor Joan H. Simó i Burgués, president del COELL, va publicar al Diari Segre un article d’opinió en que es posicionava a favor de l’energia nuclear titulat "Revifar el debat de l'energia nuclear".


Personalment tinc una opinió que discrepa amb la seva, i d’aquí sorgeix la necessitat d’expressar la meva. Si us interessa el tema, us convido a llegir les meves reflexions i a buscar en alguna hemeroteca l’article publicat al diari.

Segons el senyor Joan H Simó i Burgués, les premisses bàsiques per apostar per l’energia nuclear, les quals les he agrupat en 8 punts, són:

1) Molts experts en el tema així com personalitats de la talla d’en Felipe González veuen la necessitat d’apostar per l’energia nuclear.

2) Països amb una llarga tradició nuclear segueixen apostant per ella i fins i tot, altres països com Suècia ,amb una moratòria nuclear de molt anys l’han aixecada.

3) Les centrals nuclears garanteixen l’estabilitat de la xarxa elèctrica i el subministrament elèctric sense interrupcions.

4) Les centrals nuclears són netes atès que eviten l’emissió de 60 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. Les noves centrals nuclears seran capaces de recloure dins seu la radioactivitat provocada en cas d’accident greu.

5) Tenen un cost raonable del kWh.

6) Amb només 8 centrals es produeix el 20% de l’energia demanda a Espanya.

7) El cost de la matèria prima és molt barat.

8) Apostar per l’energia nuclear implica reduir la dependència energètica perquè es redueixen les importacions.

La veritat és que llegint aquests 8 punts sembla que no hi hagi dubtes en apostar per aquest tipus de generació energètica. La gent que es posiciona a favor de les nuclears al·leguen que els antinuclears basen la seva postura en tan sols 2 punts: la seguretat i la gestió de residus radiactius. El senyor Simó diu que els propers reactor seran segurs, opinió que puc arribar a compartir, i que el problema de la gestió de residus s’acabarà quan s’obrin cementiris nuclears arreu del país, tot i que jo considero que pocs municipis acceptaran de bon grat un cementiri nuclear.

Jo em posiciono en contra de l’energia nuclear perquè, senzillament, no és renovable. D’aquí uns anys s’esgotaran les reserves del combustible nuclear de la mateixa manera que és comença a parlar de la fi d’existències de carbó i petroli. Apostar per l’energia nuclear no és una solució energètica definitiva, simplement és una mesura temporal per seguir mantenint els nostres consums energètics. Em de ser proactius i avançar-nos als problemes, i més quan sabem que aquests arribaran.

Les energies renovables són les úniques que ara mateix i en un futur, poden satisfer la demanda energètica. Considero més sensat apostar per aquests sistemes energètics des d’ara a fi de desenvolupar-les; si apostem per la nuclear la investigació en renovables s’estancarà de nou.

Per una banda, en un planeta finit no podem pretendre un consum energètic il·limitat; és quelcom físicament impossible. D’aquí sorgeix el triple objectiu europeu de reduir un 20% la contaminació, arribar a una quota d’un 20% d’ús d’energies renovables i assolir un 20% d’estalvi energètic.

Respecte els 8 punts citats anteriorment, voldria fer algun comentari:

1) Preferiria saber noms d’experts en el tema que no el nom d’una persona política. Crec que l’opinió de personalitats com Pedro Arrojo o Ramon Folch són molt més importants i raonades en aquest tema.

3) Quan s’esgoti el combustible nuclear també es garantirà l’estabilitat constant de la xarxa elèctrica? L'energia solar i l'eòlica no funcionen tot el dia, però la biomassa o la geotèrmica poden operar les 24 hores del dia sense interrupcions, per tant, les renovables també poden garantir el subministrament elèctric de manra estable i sense interrupcions.

4) L’energia nuclear no emet CO2, però això no significa que sigui neta perquè emet emissions radiactives. De la mateixa manera que aquestes emissions radioactives es poden emmagatzemar en cementiris nuclears, també es poden enterrar les emissions de CO2 (captures de CO2). El fet d’enterrar aquests residus no significa que desapareguin, que no vagin a l’atmosfera no vol dir que no existeixin. Ambdues tecnologies són contaminats.

5) Construir i mantenir una central nuclear és extremadament car; si considerem aquestos costos el kWh no es raonable.

7) Quan l’urani escassegi ja veurem si el preu del combustible és molt barat o ens en riurem dels preus actuals del petroli.

8) Si apostem per l’energia nuclear es reduirà la dependència energètica de carbó i petroli vers l’exterior, però augmentarà la dependència respecte els països venedors d’urani. Tot queda compensat.

Curiosament, el mateix dia 11 de maig, en el mateix diari, s’hi publicava una noticia que portava el títol “El CSN ( Consejo de Seguridad Nuclear) propone 6 sanciones para Ascó I, 4 de ellas graves”.

Parafrasejant i modificant les darreres paraules amb que va tancar el seu article “no tenim carbó, no tenim petroli, no tenim gas, no tenim urani, no tenim elecció; només tenim sol”. (Enteneguem sol en aquest context com l'element identificador de les enrgies renovables).

dilluns, 30 de març del 2009

Fira Natura

Ipcena és una entitat ecològista de les terres de ponent que anualment organitza Fira Natura, una fira sobre medi ambient i qualitat de vida... En ella s'hi organitzen conferències, tallers, projeccions... i una gran quantitat d'empreses relacionades amb la sostenibilitat, les energies renovables, les teràpies naturals i els productes artesanals i ecològics es donen cita durant aquest cap de setmana.

El cap de setmana del 3 al 5 d'abril tindrà lloc, al Palau de Vidre dels Camps Elisis de Lleida, l'XI edició de Fira Natura, que ja s'ha convertit en tot un referent a nivell lleidatà i català.

Aquest any hi tornaré a anar-hi, però en comptes de fer-ho com a voluntari o faré com a membre de l'empresa d'energies renovables on treballo, Sofos Solar. Així que si esteu interessats en solar tèrmica, solar fotovoltaica, calderes de biomassa o biogàs, no dubteu en vindre a veure'ns.

dissabte, 21 de març del 2009

Calderes de biomassa

Les calderes de biomassa estan pensadas per sustiruir les calderes de gasoil o gas natural que tots tenim a casa o que es col·loquen en empreses, edificis públics... com element generador de calor i així utilitzar-la per calefacció i escalfar l'aigua calenta sanitaria.

Aquestes calderes utilitzen matèria vegetal com a combustible, el qual cremen per aprofitar el seu poder calorífic; la matèria vegetal empleada són restes de fusta, pinyols de fruita, clafolla de fruits secs... A fi d'obtindre un rendiment energètic més alt, el millor combustible a utilitza són els péllets, fusta en forma de petits cilindres de 5 cm de diàmetre i un parell de cm de llargada.
Justificació completa
A igual potència una caldera de biomassa pot arribar a costar tres vegades més que una caldera de gasoil; per altra banda, el preu del pellet no arriba als 30 cèntims d'euro per quilogram, mentre que el litre de gasoil està, actualment, gairebé en 60 cèntims, tot i que a finals de 2008 rondava l'euro.

La diferència de preu entre ambdós calderes és molt significativa. Els motius per apostar per una caldera de biomassa és la consciència ecològica atès que les emissions de CO2 del procés de combustió es veuen compensades per l'absorció de CO2 de l'arbre d'on s'ha extret els péllets, per això es considera com una energia renovable; perquè el preu del combustible és constant, no com la gran variabilitat de preus del gasoil per calefacció; i perquè a mig o llarg termini és evident que el petroli aumentarà de preu de manera important, degut que cada cop en queda menys i és més difícil d'extreure. Ja no parlo sobre les conseqüencies d'augment de preu que poden comportar les diferents disputes bèl·liques que en un futur es puguin ocasionar pel denominat or negre perquè ens allunyaríem del tema. Per altra banda, és més segur disposar d'un dipòsit ple de péllets que no un dipòsit ple de gasoil o gas natural.

Actualment, és complicat apostar per aquesta tipologia de calderes a nivell domèstic, però en uns anys probablement serà una opció molt viable atès la manca de petroli o gas natural.

dijous, 19 de març del 2009

Protegim l'horta de Lleida

Darrerament es pretén impulsar Lleida com la capital de referència agroalimentària de Catalunya; el campus d'agrònoms és el més important i gran de la ciutat, s'ha impulsat el Parc Científic Tecnològic Agroalimentari de Gardeny, la fira de maquinaria agrícola de Sant Miquel és tot un referent a nivell nacional i tota la ciutat està envoltada pels quatre costats per extensions d'horta.

Per aquests motius m'extranya que certs partits polítics estiguin a favor de fer passar una futura variant de Lleida pel mig d'una zona d'especial riquesa econòmica i medi ambiental. Si vertaderament es valorés l'horta de Lleida ningú proposaria que que cap traçat d'una autovia passés pel ben mig d'ella, i més quan no costa res fer-la passar uns quants quilòmetres més al sud, on acaba l'horta.

Aquesta zona marca la fesonomia especial de Lleida que la fan diferent a la resta de capitals catalanes i permet la vida d'animals en perill d'extinsió que han trobat en aquesta zona verda un refugi ideal per desenvolupar-se.

Per aquest motiu recolzo la Plataforma Protegim l'Horta de Lleida en la seva lluita en contra de que la variant sud no afecti terrenys de d'aquest tresor verd propietat dels pagesos lleidatans. La web de la plataforma aquí i si voleu llegir el seu manifest aquí.

dimarts, 17 de març del 2009

25 anys de l'energia eòlica

Llegeixo al diari La Vanguardia del diamarts de la setmana pasada que l'energia eòlica cumplia 25 anys a l'estat espanyol. El 10 de març de 1984 un grup d'enginyers catalans van posar en marxa en Vilopriu, Baix Empordà, el primer aerogenerador d'energia elèctrica del país.

Actualment, l'energia eòlica contribueixa amb un 11% de la demanda d'Espanya, tot i que el passat 5 de març va arribar fins un pic de producció del 29%. Aquest tipus d'energia és neta i ajuda a diversificar el subministre elèctric, evidentment té la problemàtica associada de l'elevat impacte paisatgístic que comporta. Apostar per l'energia eòlica significa valorar en cada cas si és factible medi ambientalment l'emplaçament dels molins.

diumenge, 15 de març del 2009

Almatret Net (No a la central tèrmica de Mequinensa)

En les darreres setmanes existeix una problemàtica ocasionada per la possible construcció d'una central tèrmica a Mequinensa, poble de la franja aragonesa. Des de el poble d'Almatret s'ha creat una plataforma per impedir que aquesta central de carbó acabi fent-se realitat, atès que l'ubicació prevista en al terme municipal de Mequinensa fa que, en realitat, estigui més a prop del nucli urbà d'Almatret que no pas de Mequinensa, concretament a 7 quilòmetres.

Els veïns d'Almatret consideren que la instal·lació serà perjudicial per la salut del habitants així com per l'activitat agrària i ramadera de la zona atès les emissions contaminats que desprendà la central a l'atmosfera com partícules de monòxid de carboni (CO), diòxid de sofre (SO) i òxids de nitrogen (NOx).

Per altra banda, l'empresa promotora Carbonífera Energía, ha declarat que el combustible emprat serà una barreja de lignit extret de mina i de lignit d'escombrera; aquest darrer prové de restes emmagatzemades a la intemperie des de fa molts anys a Mequinensa, de manera que contribuiria a l'eliminació d'un material considerat com a residu perillós i es recuperarà un espai natural actualment ocupat per un abocador de lignit. També consideren que la contaminació emessa serà baixa.

Sobre tota aquesta problemàtica em venen al cap una serie de qüestions:

1. Té lògica emplaçar una central tèrmica de carbó en una zona ZEPA? Les sigles zepa signifiquen zona especial de protecció d'aus. Les centrals termiques poden conviure perfectament amb la flora d'aus, però una zona protegida medi ambientalment no és compatible, al meu entendre, per una activitat com aquesta.

2. Aquesta zona on es té la intenció d'ubicar la central també afecta espais protegits en el pla d’ordenació de recursos naturals del Baix Ebre aragonès. La pregunta és la mateixa que l'anterior.

3. Una central tèrmica de carbó amb una barreja de lignit de mina i d'escombrera no sembla el combustible més net per assegurar que la contaminació no afectarà ningú. S'entén lignit d'escombrera com lignit extret de mina de mala qualitat.

4. En cas que la central s'acabés construint m'agradaria saber si la Unió Europea també actuarà de la mateixa manera que ho està fent amb el cas Segarra-Garrigues, atès que també és tracta d'una zona ZEPA.

5. Una central tèrmica es pot construir a 7 quilòmetres d'un poble? Si la llei ho permet millor que ho rectifiquin els legisladors de manera urgent.

6. El Govern d'Aragó ha demostrat per segona vegada que no estava en contra del transvasament de l'Ebre per una qüestió ecològica. No és conseqüent estar en contra del polèmic Pla Hidrològic Nacional i al cap d'uns mesos apostar per una zona recreativa d'spa, camps de golf i casinos en una zona amb falta d'aigua com Los Monegros i ara acceptar la construcció d'una central tèrmica en una zona protegida i amb interés medi ambiental.

Les respostes d'aquestes preguntes m'obliguen a posicionar-me a favor de la Plataforma Almatret Net, que està en contra de la central tèrmica. La seva web aquí.

divendres, 27 de febrer del 2009

El segon parc fotovoltaica més gran de Catalunya

L'empresa lleidatana d'energies renovables Sofos Solar ha creat per a la companyia de Mollerussa Nufri la segona planta fotovoltaica més gran de Catalunya. La instal·lació, ubicada al terme municipal d'El Poal, ocupa una superfície de 15 Ha i amb 210 seguidors solars és capaç de generar uns 4 milions de Kwh anuals. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assistir divendres passat a la inauguració de les instal·lacions, que ha presidit el conseller de Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena.

(Fotografia feta per l'empresa Amaneceres Fotograficos)

Els 210 seguidors consten de 64 panells de silici monocristal·lí de 170 o 175Wp i ofereix una potència pic d’aproximadament 10.880Wp. L’àrea d’afectació de cada seguidor és de 136m2, de manera que el conjunt dels 210 seguidors ocupen 2,85Ha.

El parc consta de 10 agrupacions de 100kW i cada agrupació consta de 10,5 seguidors. L’energia en corrent contínua produïda per cada agrupació es transportada fins al seu inversor i aquest la transforma en corrent alterna per la seva posterior injecció a la xarxa elèctrica.

La previsió de generació d’energia elèctrica ascendeix a més de 4 Milions de kWh anuals. Tenint en compte que una família d’entre 3 i 4 persones pot consumir 8000kWh anuals, aquest parc podrà abastir amb electricitat unes 1.200 famílies. Per altra banda, l’estalvi d’emisions a l’atmòsfera es de 6.000.000 kg anuals de CO2.

PD 1: Notícia publicada en la web de l'Ajuntament de Lleida.
PD 2: La foto del parc ha estat feta per l'empresa fotogràfica Amaneceres Fotográficos. La seva web aquí.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Menjaries insecticida?

Interessant article sobre els transgènics, especialment es critica Monsanto, la principal empresa responsable de llavors transgèniques. Un article sencill per entendre de què va aquest tema de tanta actualitat.

Entrevista a la periodista Marie-Monique Robin, especiatlizada en agroalimentació; article de la secció La contra del diari La Vanguardia del passat divendres dia 20 de febrer. Val la pena llegir-lo; aquí l'entrevista.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Setmana Europea de les Energies Renovables

Per tal de donar a conèixer les tecnologies de producció d'energies renovables als ciutadans de les comarques de Lleida i fomentar actituds positives respecte l'ús conscient i responsable de l'energia, des de l'Agència de l'Energia de Lleida s'organitzen una sèrie de visites guiades i gratuïtes a instal·lacions d'energies renovables de les comarques de Lleida.


Aquesta activitat s'emmarca en la tercera edició de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible que té lloc durant tota aquesta setmana. Aquestes visites estan pensades per a grups d'escolars hi vagin entre setmana, i el diumenge dia 15 es reserven per al públic en general.

Les instal·lacions que es poden visitar són una planta solar fotovoltaica situada a El Poal, un parc eòlic a la Serra de Vilobí, una edificació bioclimàtica de Juneda, una instal·lació d'aprofitament de biomassa a Linyola i una instal·lació solar tèrmica a Lleida.

Per més informació aquí hi ha una plana web amb els enllaços corresponents.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Casa Blanca solar (història d'un fiasco)

Llegeixo al fabulós bloc Ison21 que fa anys, quan la crisi del petroli començava a fer-se notar, el president del EEUU Jimmy Carter va decidir impulsar una política de desenvolupament de l'energia solar, la qual va ser batejada com the solar age.

Per donar exemple es va comprometre a fer instal·lar panells solars en la Casa Blanca, però aquest atreviment va consistir en la col·locació de només 2 panells en el terrat de la residència presidencial (la font diu 2 panells tot i que al trailer del documental se'n veuen uns quants més). Quan va arribar el seu successor, Ronald Reegan, els va fer treure. Un va anar a parar al Museu Jimmy Carter i un altre en el terrat de la cafeteria de la Unity College de Maine.

Ara, els suissos Christina Hemauer i Roman Keller ens ofereixen amb el documental A Road not Taken, el camí que van seguir els panells i les diferents opinions i decisions d'aquesta curiosa història, a més de reflexionar sobre perquè no es va apostar realment per una energia alternativa a la del petroli quan aquesta va mostra què podia succeïr si escassejava, situació que aviat tornarem a viure.

Sembla ser que l'Obama vol apostar per les energies renovables, esperem que el temps no ens digui que la seva aportació va ser igual de simbòlica con la d'en Jimmy Carter.


divendres, 6 de febrer del 2009

Una científica del IPCC de la UdL

Llegeixo al Segre, diari local de Lleida, que la doctora de la Universitat de Lleida (UdL) Lluïsa Cabeza, catedràtica del Departament de Informàtica i Enginyeria Industrial, va participar a finals de gener passat en la redacció del proper informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès) que es publicarà l’any vinent.

El IPCC és un organisme creat per l’Organització Meteorològica Mundial i les Nacions Unides amb la finalitat d’avaluar el canvi climàtic ocasionat per l’activitat humana. La doctora Lluïsa Cabeza, com a especialista en energia solar, ha participat en el informe sobre la contribució i potencial de les energies renovables en la mitigació del canvi climàtic.

Aporto aquestes dades perquè he tingut la sort de conèixer la Lluïsa; va ser professora meva de 3 assignatures quan vaig estudiar l’enginyeria tècnica a la UdL, va ser la directora del meu projecte final de carrera i a més vaig treballar de becari en el grup d’investigació que dirigeix en la UdL, el Grup de Recerca en Energia Aplicada (GREA). M’alegra molt saber que és tota una referent en temes d’energia solar i un honor haver-la conegut.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Una història en bicicleta

Una història en bicicleta és una novel·la de Ron McLarty que va ser publicada el gener de 2005 a Estats Units i que va assolir un èxit de ventes molt important, de fet l'autor Stephen King el va anomenar con el llibre de l'any.

Jo no l'elevo ni de llarg a la mateixa categoria; segons la contraportada del llibre, el protagonista decideix empendre un viatje en busca del que més estima i això el porta a creuar els Estats Units en bicicleta. A mesura que avança aprèn a valorar la vida i l'amor.

A mi m'ha enganxat el llibre perquè la bicicleta és un element protagonista; un home de 43 anys i 126 quilos que travessa un país i les diverses vicissituts que es troba al llarg del camí: la manca de diners per comprar aliments, nits en una tenda de campanya, la trobada amb un grup de ciclistes afeccionats...

No es tracta d'un llibre sobre medi ambient, cooperació o ONGs, però que giri entorn d'una bicicleta fa que hi tingui lloc en aquest bloc. Sempre he tingut ganes de fer una sortida llarga amb bicicleta i aquest llibre m'ha tornat a recordar una capitol pendent en la meva vida que espero complir aviat.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Por el interés que te quiero Andrés

Em fa molta gràcia sentir frases com que les energies renovables poden convertir-se en la solució a la crisi econòmica; darrerament es citen les energies alternatives com l'únic sector que en els propers anys pot desenvolupar-se de manera important i així ajudar el país amb la creació de molts llocs de treball.

És una pena que només es pensi en aquest sector per rescatar el sector econòmic i la variable de la sostenibilitat mai es tingui en compte; és contradictòri veure com el flamant president d'Estats Units el·logia Espanya per apostar per les energies renovables i en canvi el govern de l'estat redueix la prima econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa de manera dràstica; és lamentable adonar-se que la política antitransvassita no era una declaració de principis sinó una metodologia per guanyar vots.

En aquesta vida els diners i els interessos sempre passen per sobre de tot; és una pena...