El segon parc fotovoltaica més gran de Catalunya

L'empresa lleidatana d'energies renovables Sofos Solar ha creat per a la companyia de Mollerussa Nufri la segona planta fotovoltaica més gran de Catalunya. La instal·lació, ubicada al terme municipal d'El Poal, ocupa una superfície de 15 Ha i amb 210 seguidors solars és capaç de generar uns 4 milions de Kwh anuals. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assistir divendres passat a la inauguració de les instal·lacions, que ha presidit el conseller de Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena.

(Fotografia feta per l'empresa Amaneceres Fotograficos)

Els 210 seguidors consten de 64 panells de silici monocristal·lí de 170 o 175Wp i ofereix una potència pic d’aproximadament 10.880Wp. L’àrea d’afectació de cada seguidor és de 136m2, de manera que el conjunt dels 210 seguidors ocupen 2,85Ha.

El parc consta de 10 agrupacions de 100kW i cada agrupació consta de 10,5 seguidors. L’energia en corrent contínua produïda per cada agrupació es transportada fins al seu inversor i aquest la transforma en corrent alterna per la seva posterior injecció a la xarxa elèctrica.

La previsió de generació d’energia elèctrica ascendeix a més de 4 Milions de kWh anuals. Tenint en compte que una família d’entre 3 i 4 persones pot consumir 8000kWh anuals, aquest parc podrà abastir amb electricitat unes 1.200 famílies. Per altra banda, l’estalvi d’emisions a l’atmòsfera es de 6.000.000 kg anuals de CO2.

PD 1: Notícia publicada en la web de l'Ajuntament de Lleida.
PD 2: La foto del parc ha estat feta per l'empresa fotogràfica Amaneceres Fotográficos. La seva web aquí.

Menjaries insecticida?

Interessant article sobre els transgènics, especialment es critica Monsanto, la principal empresa responsable de llavors transgèniques. Un article sencill per entendre de què va aquest tema de tanta actualitat.

Entrevista a la periodista Marie-Monique Robin, especiatlizada en agroalimentació; article de la secció La contra del diari La Vanguardia del passat divendres dia 20 de febrer. Val la pena llegir-lo; aquí l'entrevista.

Setmana Europea de les Energies Renovables

Per tal de donar a conèixer les tecnologies de producció d'energies renovables als ciutadans de les comarques de Lleida i fomentar actituds positives respecte l'ús conscient i responsable de l'energia, des de l'Agència de l'Energia de Lleida s'organitzen una sèrie de visites guiades i gratuïtes a instal·lacions d'energies renovables de les comarques de Lleida.

Aquesta activitat s'emmarca en la tercera edició de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible que té lloc durant tota aquesta setmana. Aquestes visites estan pensades per a grups d'escolars hi vagin entre setmana, i el diumenge dia 15 es reserven per al públic en general.

Les instal·lacions que es poden visitar són una planta solar fotovoltaica situada a El Poal, un parc eòlic a la Serra de Vilobí, una edificació bioclimàtica de Juneda, una instal·lació d'aprofitament de biomassa a Linyola i una instal·lació solar tèrmica a Lleida.

Per més informació aquí hi ha una plana web amb els enllaços corresponents.

Casa Blanca solar (història d'un fiasco)

Llegeixo al fabulós bloc Ison21 que fa anys, quan la crisi del petroli començava a fer-se notar, el president del EEUU Jimmy Carter va decidir impulsar una política de desenvolupament de l'energia solar, la qual va ser batejada com the solar age.

Per donar exemple es va comprometre a fer instal·lar panells solars en la Casa Blanca, però aquest atreviment va consistir en la col·locació de només 2 panells en el terrat de la residència presidencial (la font diu 2 panells tot i que al trailer del documental se'n veuen uns quants més). Quan va arribar el seu successor, Ronald Reegan, els va fer treure. Un va anar a parar al Museu Jimmy Carter i un altre en el terrat de la cafeteria de la Unity College de Maine.

Ara, els suissos Christina Hemauer i Roman Keller ens ofereixen amb el documental A Road not Taken, el camí que van seguir els panells i les diferents opinions i decisions d'aquesta curiosa història, a més de reflexionar sobre perquè no es va apostar realment per una energia alternativa a la del petroli quan aquesta va mostra què podia succeïr si escassejava, situació que aviat tornarem a viure.

Sembla ser que l'Obama vol apostar per les energies renovables, esperem que el temps no ens digui que la seva aportació va ser igual de simbòlica con la d'en Jimmy Carter.

Una científica del IPCC de la UdL

Llegeixo al Segre, diari local de Lleida, que la doctora de la Universitat de Lleida (UdL) Lluïsa Cabeza, catedràtica del Departament de Informàtica i Enginyeria Industrial, va participar a finals de gener passat en la redacció del proper informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès) que es publicarà l’any vinent.

El IPCC és un organisme creat per l’Organització Meteorològica Mundial i les Nacions Unides amb la finalitat d’avaluar el canvi climàtic ocasionat per l’activitat humana. La doctora Lluïsa Cabeza, com a especialista en energia solar, ha participat en el informe sobre la contribució i potencial de les energies renovables en la mitigació del canvi climàtic.

Aporto aquestes dades perquè he tingut la sort de conèixer la Lluïsa; va ser professora meva de 3 assignatures quan vaig estudiar l’enginyeria tècnica a la UdL, va ser la directora del meu projecte final de carrera i a més vaig treballar de becari en el grup d’investigació que dirigeix en la UdL, el Grup de Recerca en Energia Aplicada (GREA). M’alegra molt saber que és tota una referent en temes d’energia solar i un honor haver-la conegut.

Una història en bicicleta

Una història en bicicleta és una novel·la de Ron McLarty que va ser publicada el gener de 2005 a Estats Units i que va assolir un èxit de ventes molt important, de fet l'autor Stephen King el va anomenar con el llibre de l'any.

Jo no l'elevo ni de llarg a la mateixa categoria; segons la contraportada del llibre, el protagonista decideix empendre un viatje en busca del que més estima i això el porta a creuar els Estats Units en bicicleta. A mesura que avança aprèn a valorar la vida i l'amor.

A mi m'ha enganxat el llibre perquè la bicicleta és un element protagonista; un home de 43 anys i 126 quilos que travessa un país i les diverses vicissituts que es troba al llarg del camí: la manca de diners per comprar aliments, nits en una tenda de campanya, la trobada amb un grup de ciclistes afeccionats...

No es tracta d'un llibre sobre medi ambient, cooperació o ONGs, però que giri entorn d'una bicicleta fa que hi tingui lloc en aquest bloc. Sempre he tingut ganes de fer una sortida llarga amb bicicleta i aquest llibre m'ha tornat a recordar una capitol pendent en la meva vida que espero complir aviat.

Por el interés que te quiero Andrés

Em fa molta gràcia sentir frases com que les energies renovables poden convertir-se en la solució a la crisi econòmica; darrerament es citen les energies alternatives com l'únic sector que en els propers anys pot desenvolupar-se de manera important i així ajudar el país amb la creació de molts llocs de treball.

És una pena que només es pensi en aquest sector per rescatar el sector econòmic i la variable de la sostenibilitat mai es tingui en compte; és contradictòri veure com el flamant president d'Estats Units el·logia Espanya per apostar per les energies renovables i en canvi el govern de l'estat redueix la prima econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa de manera dràstica; és lamentable adonar-se que la política antitransvassita no era una declaració de principis sinó una metodologia per guanyar vots.

En aquesta vida els diners i els interessos sempre passen per sobre de tot; és una pena...