tag:blogger.com,1999:blog-6561881911268922744.post4501302651834725677..comments2023-09-04T17:04:13.623+02:00Comments on Gotes d'aigua...: Sobre la solidaritatCarles Sampietro Larahttp://www.blogger.com/profile/12850602521667890329noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6561881911268922744.post-54555050024087284302007-10-21T22:51:00.000+02:002007-10-21T22:51:00.000+02:00Hola AntoniaM'ha agradat molt la frase d'una gota ...Hola Antonia<BR/><BR/>M'ha agradat molt la frase d'una gota d'aigua al mar. És ideal per aquest bloc, més que no pas una gra de sorra.<BR/><BR/>M'apunto la frase de l'herència pels meus fills. És una molt bona sortida; ara ja se que contestar.<BR/><BR/>Moltes gràcies.<BR/><BR/>Una abraçada.Carles Sampietro Larahttps://www.blogger.com/profile/12850602521667890329noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6561881911268922744.post-20522717010915835722007-10-17T16:51:00.000+02:002007-10-17T16:51:00.000+02:00Benvolgut Carles, una persona sola no pot canviar ...Benvolgut Carles, una persona sola no pot canviar el món però no estàs sol. Tampoc crec que sigui una qüestió d'edat sinó de tarannà.<BR/>Tinc 55 anys i molt a propo dels 56 i em continuen fascinant com quan en tenia 20 les causes que el món considera perdudes. Les causes silenciades i oblidades. Estic al Sàhara com podria estar en un altre lloc això ha estat fruit d'una casualitat o del destí. Conservo la mateixa passió i les mateixes ganes que quan era més jove tot i que el temps et sol arrabassar moltes coses, les conviccions encara no me les ha pres.<BR/>Deixa'ls que diguin allò que vulguin: això no és cosa nostra, que cadascú miri per ell. prou feina tinc, això és cosa del govern, i tu què en treus d'això?<BR/>I jo de vegades quan m'agafen de bon humor els dic que preparo una herència pels meus fills. I llavors callo.<BR/>Una herència per la qual no els caldrà pagar impostos: penso que fem entre tots camins per arribar cap a un món més just i més igualitari. Una gota d'aigua al mar? Al cap i a la fi el mar està format per multitut de gotetes.<BR/>Subscric lo que diu la zel: ets un sol.<BR/>AntòniaAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/10519460502537309336noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6561881911268922744.post-83254992783815988912007-10-16T20:24:00.000+02:002007-10-16T20:24:00.000+02:00Hola Carles, he tornat al teu espai, i he vist que...Hola Carles, he tornat al teu espai, i he vist que no se com, no va quedar el comentari que et vaig fer aquest dia i a aquest post. T'ho torno a dir i només per tal que t'animis una micona. El meu fill gran també està a la uni i ell sí marca sempre el camp per pagar el que pertoqui, la primera vegada em va dir que ho havia fet i sabia que nosaltres li aprovàvem. També sentim a dir tot això de les ONG'S, i també sabem que no podràs fer res per canviar el tarannà d'aquestes persones. Però no crec que sigui un problema d'ideals, sinó un problema de valors, que no per ensenyats són viscuts, m'explico: molta gent que té aquesta actitud la té amb tot gairebé, són els qui no els importa no deixar pas en un pas de vianants, que no ajuden algú a travessar el carrer, que no paguen les multes, que si poden evadeixen impostos, que si poden s'escaqueixen de la feina i .... Crec que és una manera de ser, que no veuen el món cap enfora, que es miren el món a partir d'ells mateixos, i això és molt difícil de canviar. No ens hem de fer mala sang, no paga la pena. Jo a l'escola veig nens que de ben petits tenen la intenció primera d'ajudar i d'altres els has de fer veure cada dia que cal ajudar, d'aquests, alguns experimenten la joia de la satisfacció personal d'un gest ben fet i d'altres no l'experimenten mai, només gaudeixen amb el que reben, no amb el que donen, avui, que no sé ben bé què escriure, perquè tinc una PAC de dinàmica de grups per presentar a la UOC (estic acabant psicopedagogia) m'ho acabaré de pensar i faré servir la llum que m'has donat per fer-ne una reflexió. Gràcies per la teva companyia, ets un sol!zelhttps://www.blogger.com/profile/15028925047025345452noreply@blogger.com